Procés participatiu? del Pla Local d'Habitatge de Viladecans

Comença el que l’equip de govern anomena “procés participatiu” per justificar la construcció de 4850 habitatges a Viladecans.
Fem-nos sentir!!! Pots fer la teva aportació a:
http://www.aj-viladecans.es/Plantilles/programa/_JNJtGAWc42YuR6BwdF27SBf8rMbrx2AwrRBnZuCZURo8DgR0cTpseA) L’equip de govern de ajuntament de Viladecans ha penjat a la web municipal un resum del Pla Local d’habitatge de Viladecans (PLHV) recollint grans titulars, fent la seva interpretació del PLHV per justificar la construcció de 4850 habitatges nous, en 12 anys, a Viladecans.
Però se’ls ha oblidat algunes coses que es recull en les 180 pàgines del PLHV, que com saben que no tothom se’l llegirà, faran que passin desaparegudes alhora de fer el que ells diuen "procés participatiu".
Per exemple, no diuen res de:
-Dels 1.194 habitatges buits
-Dels mes de 1000 pisos nous sense vendre.
-Dels 900 pisos de 2a ma a la venta.
-Dels 200 habitatges posats a lloguer sense que trobin llogaters.
Aixó si, preveuen que Viladecans segueixi creixen en el mateix ritme que ho ha fet fins ara, un creixement de mes de 10.000 habitants en 10 anys , diuen que el creixement de Viladecans ha estat constant els últims sexennis, entre 5000 i 6000 habitants nous (uns mil cada any), cosa que si ha estat així, ha estat perquè s’ha crescut a batzegades, condicionats pels grans projectes urbanístics que han marcat el creixement de Viladecans el últims anys, com el de Can Guardiola (promogut per Mas Vilanova del Grup Vertix) o el de Can Preciós (promogut per La Colonial). I ajudats per boom immobiliari i la pressió metropolitana que han fet créixer la família Viladecanenca a aquest ritme.
Es veu que l’equip de govern i els lobbies metropolitants que els avalen, volen seguir creixent així, diuen que Viladecans necessita més de 4800 habitatges nous els propers 12 anys, començant per justificant així la destrucció d'Oliveretes.
Per contra, segons diu l’estudi sociològic recollit al PLHV, Viladecans es pot qualificar com a una ciutat madura amb “un alentiment del creixement per expansió i intensificació del creixement pel propi desenvolupament urbà, el qual segueix suposant un creixement demogràfic però més pautat i amb major possibilitat d’absorció per l’organisme urbà.”
Per això no s’entenen els projectes immobiliaris del equip de govern. I ho justifiquen tractant Viladecans com si fos una gran empresa i el PLHV un estudi de mercat, analitzant que actualment Viladecans te 23.062 habitatges, amb una població de 64.570 habitants, i contempla que hi caben un total de 33.252 habitatges. Segons sembla, si la mitjana és de 2,8 a 3 habitants per habitatge, Viladecans pot arribar als 100.000 habitants. Serà aquest el seu objectiu empresarial que l'equip de govern vol per Viladecans?
Segueixen fent una gran aposta per els pisos amb algun tipus de protecció oficial. Com que la llei marca que s’ha de tenir un mínim del 15% d’habitatges de protecció, calculen que ha d’haver-hi uns 5.000 habitatges protegits a Viladecans. Tenint en compte que ja n’hi ha 1.600, s’ha de preveure construir-ne uns 3.500 més.
Concretament, el PLHV fa una projecció a dotze anys vista creant un escenari de creixement i preveu la construcció de 4.883 habitatges, dels quals 2.143 seran protegits -en dotze actuacions diferents- destacant els 2.649 a Oliveretes, tot i que el pla parcial nomes n’encomana 2.377.
Igualment, preveu que l’any 2019 Viladecans arribi a una població de 72.997 habitants i un parc d’habitatges de 27.338.
Però la contradicció està en llegir al PLHV, que a Viladecans hi ha un parc d’habitatges buits de 1.194 habitatges, a més de 1.000 pisos nous construïts sense vendre, 900 pisos de segona mà a la venda, 200 habitatges posats en lloguer sense llogar. O sigui, un total de 3.300 pisos suposadament per ser ocupats.
I si el creixement de Viladecans s’alentirà, és estrany que es planifiqui un creixement de 800 habitants per any, quan hauria de ser només i com a molt de 100 a 300, com a creixement natural de Viladecans. Això evidencia que alguna cosa no quadra, i que, el que realment volen és justificar el desenvolupament de projectes tant faraònics com el Pla de Llevant a Oliveretes.
Per tant, El que hauria de concloure el PLHV és començar per acabar de conjuntar el casc urbà i no urbanitzar Oliveretes. Començant si calgués, segons proposa el PLHV, tot realitzant les deu actuacions dins el casc urbà, d’iniciativa pública, amb la possibilitat de fer-hi 1.585 habitatges, dels quals 790, com a mínim, serien de protecció, i rebaixant les pretensions d’augment de la població, acostant-lo al creixement natural de la població.
Tot això sense comptar amb les noves construccions d’iniciativa privada dins el casc urbà, com quan, per exemple, una casa vella es converteix en un pis de diversos habitatges.
Viladecans pot transformar-se d’una altra manera. Cal frenar aquesta fal•lera constructiva/destructiva que tenen els nostres governants.
Si diuen que la crisi es una cosa de dretes, que a la crisi ens han ficat el Berlusconi, l'Aznar, o el Bush. Perquè l'equip de govern de Viladecans (PSC+ICV) segueix amb el model econòmic de la dreta, urbanitzar i urbanitzar, sense forçar a que surtin al mercat tots aquests habitatges buits, i per tant sense necessitat real de construir tants pisos nous? Desemmascarem la hipocresia del PSC-ICV!!
Perquè aprofiten, que la situació de crisi és inaguantable, tot venent fum, ofertant pisos "a preu assequible", i dotacionals, de lloguer, etc... posant-nos un caramel als llavis dels viladecanencs sense dir-nos quin gust tindrà ni alertant-nos del perill que ens acabin corcant les dents. Podem seguir quedant-nos asseguts al sofà de casa, qui en tingui, tot confiant en els nostres polítics, o sortir al carrer, començant en anar a la jornada sobre el PLHV el convocada pel proper dia 17 de juny a les 18:00 de la tarda al alberg Can Batllori. Fem-nos sentir.

Jaume Gubianas, un viatge per les Oliveretes

Segle XXI: continua l'espectacle al nostre Litoral!

En un anterior article dèiem que el nostre litoral són uns terrenys que arrosseguen una maledicció urbanística, plena de projectes frustrats. Ara, mirem el present per veure què ens espera.
L’obertura de la ciutat cap al mar, pel camí de les Filipines, ha obert un munt d’expectatives urbanístiques. I segons l’ajuntament de Viladecans el seu nom és "Parc del Delta".
El projecte "Parc del Delta", reuneix les expectatives urbanístiques al nostre litoral, on està previst que es construeixin hotels, centres de salut, un centre de convencions, així com espais per al lleure i la pràctica esportiva.
Els terrenys afectats pel Parc del Delta són el litoral i els del voltant del cami de les Filipines. Ja en els anys noranta es volia obrir la ciutat al mar, bàsicament per donar cobertura al projecte d’un parc aquàtic i desprès d’un camp de golf. Fins i tot, l’empresa constructora Mas Vilanova (del Grup Vertix), que va construir el nou barri de Can Guardiola, per compensar a la ciutat havia de construir la carretera cap el mar. Però com que els projectes al litoral es frenaven per oposició veïnal i legal, els diners per fer la carretera es devien invertir en altres afers...
També, el projecte ha vingut condicionat durant els anys per un munt de factors. Infraestructures com la desviació de l’autovia de Castelldefels, l’ampliació del aeroport, que ha destrossat part de la reserva natural (la carretera d’accés a la nova terminal, passa per un cantó de la reserva del Remolar) i ha dilapidat zones naturals que no estaven protegides però d’alt valor ecològic, i han barrat el corredor biològic del Can Sabadell. Igualment, l’aprovació del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), va fer retallar les expectatives urbanístiques de l’ajuntament.
Amb tots aquests condicionants, a hores d’ara està a punt d’aprovar-se el projecte del passeig marítim, 100 hectàrees on hi ha 2,3 km. de platja, una esplèndida pineda litoral, i un patrimoni arquitectònic com Ca la Pilar, de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, o el complex del càmping la Ballena Alegre dissenyat per l’arquitecte Francesc Mitjans. Sembla ser que, conjuntament amb la reserva natural i amb el CRAM, centre de recuperació animal, que s’instal·larà a la zona del càmping Toro Bravo, s’aprofitaran aquests elements per donar-li valor turístic a la zona. Tenir un alcalde que també és diputat de turisme a la diputació de Barcelona, d’alguna cosa ha de servir.
Però caldria saber l’agressió al territori que suposarà aquest passeig marítim. Cal recordar la importància del sistema dunar, mar-duna-pineda. I sobretot, evidenciar que on veritablement hi ha la mare dels ous, és en les altres dues zones adjacents.
La primera zona, son 56 hectàrees. al costat de mar de la autovia, on el Barça s’ha gastat 18 milions d’euros en 27’80 hectàrees de terrenys que una llei pre-democràtica, el PGM’76, li dóna dret a urbanitzar, i on no es va deixar fer el camp de golf, i que l’última cosa que ha sortit és la intenció del Barça, de la mà de l’ajuntament, de fer-hi la "Ciutat del Soci", que comptarà amb camps de futbol, pistes de tennis, un centre d’oci i fins i tot un palau de concerts, però que estan afectats per la Xarxa Natura 2000, una protecció mediambiental de la Unió Europea. Com veieu, un altre cavall de Troia, aquest amb la cara "simpàtica" del Barça.
I finalment, la part de muntanya de l’autovia de Castelldefels. Són 200 hectàrees de camps agraris, que d’acord amb el PDUSC, estan qualificats com a sòl costaner C1 i CE, sòl no urbanitzable, o urbanitzable no delimitat. Que com s’entén? Doncs que és decisió de l’Ajuntament urbanitzar-lo o no. O sigui que, veient qui ens governa, i veient promotors immobiliaris com en Paz Dorado, que ja ha anat comprant terrenys a la zona, ho tenim clar. Actualment aquesta tramitació està aturada per la modificació de PDUSC en curs...
En definitiva, tot un nou espectacle amb el qual intentaran vèncer, amb cavalls de Troia, el malefici urbanistics que arrosseguen el terrenys del nostre litoral.
Ricard Caba

Jaume Gubianas, Viladecans i les Oliveretes

Coneixeu algun representant de la pintura impressionista catalana de la segona meitat del segle XX? Algun artista de cavallet plantat enmig d’un paisatge, pintant al natural paisatges mediterranis, a l’estil de Amat o Vayreda?
La resposta és difícil, ja que la segona meitat del segle XX va venir dominada per un nou estil pictòric, encapçalat per Miró, Dalí, Subi-rachs, Tàpies, entre altres. Eren uns temps en què aquesta estil de pintar es va posar de moda… convenia un canvi en la pintura, paral·lel als nous moviments socials, a la ruptura amb la societat anterior als anys 60, que d’alguna forma justifiqués també els canvis socials, el trencament entre les generacions, que donés força al jovent rebel·lant-se contra la vida i la manera de pensar dels seus pares... Aquest nou estil pictòric va deixar passada de moda la pintura impressionista, i que aquesta fos fins i tot catalogada com "demodé", arcaica.
La pintura impressionista, doncs, va quedar reclosa en un segon terme, i així els pintors d’aquest estil. Un d’ells fou en Jaume Gubianas i Jovés (Manresa 1924-Viladecans 2001), amb el qual vaig tenir molta amistat durant els darrers 10 anys de la seva vida.
Professor de pintura a l’escola Maçana durant dècades, mai no va renunciar al que li agradava de veritat: agafar el cavallet, la tela i les pintures, i plantar-se enmig d’un paisatge per plasmar-lo. Tot i que va tenir empentes per fer-ho. En uns inicis va treballar i, fins i tot tenia certa amistat, amb en Miró, Subirachs, i els altres pintors d’aquest nou estil. "No siguis burro Gubianes, aquesta pintura dóna molts calers", li deien sovint aquests artistes. Ell sempre responia: "Jo vull pintar el que m’agrada, i el que jo vulgui, no com vosaltres que pinteu per calers, i el que us marca la societat". Segons m’explicava en Gubianes en moltes de les reunions sota els garrofers, les oliveres i figueres d’Oliveretes, moltes vegades aquests pintors li havien confessat que ells pintaven no per convicció, sinó per negoci, que preferien un quadre com els del Gubianes a una tela tacada amb colors sense sentit...
En Jaume Gubianes va estiuejar a Viladecans fins que es va jubilar, en què va venir a viure a Viladecans per una raó fonamental: tenia un espai atractiu i de fàcil accés per a seguir pintant: Oliveretes! Diàriament pujava, matí i tarda, a pintar els garrofers, les oliveres, les figueres, el paisatge en definitiva d’aquesta zona. On els nostres representants del govern municipal hi veuen degradació, i projectes insostenibles d’ecobarris, ell hi veia paisatges mediterranis preciosos. I els va plasmar.
La idea de la desaparició d’aquest espai el posava dels nervis, com tota la política urbanística municipal de Viladecans. Si hagués estat viu, de ben segur seria un membre ben actiu de la Plataforma Salvem Oliveretes..... En el fons, el naixement de la Plataforma és en gran mesura fruit de les seves idees.
La crítica artística va elogiar la pintura de Gubianes des de ben jove, i fins i tot en més d’una ocasió, se l’ha qualificat com el representant més important de la pintura impressionista de la segona meitat del segle XX. Però com que val més una imatge que mil paraules, us animem que visiteu el web on es recullen una mostra dels seus quadres, on una bona part són de Viladecans: http://www.gubianas.cat/ . Aprofiteu per redescobrir Oliveretes en quadres. Encara estem a temps de poder comprovar in situ aquests paisatges... paisatges que els nostres governants qualifiquen de degradats i bruts...
Jordi Mazon Bueso

Avui projecció de "la sal de la mort"

Al costat dels rius contaminats del Bages, l’aigua del mar es dolça. Una petita plataforma lluita contra l’abocament descontrolat de residus miners davant la passivitat del govern. Mentrestant Catalunya beu aigua d’ampolla.
El documental, realitzat per Núria Sala i Dani Sala d'E2S Produccions, segueix sobre el terreny la feina de Montsalat i n'entrevista alguns dels integrants. El resultat presenta l'afectació ambiental que causen els residus de la mineria de potassa del Bages, amb un èmfasi especial en els perjudicis a la qualitat de l'aigua.
Roger Lloret, que va participar en el rodatge del documental i en l’assessorament tècnic, ens va introduir en aquesta problemàtica i va comentar, mentre vèiem les escenes, l’aclaparador
impacte paisatgístic de la muntanya de sal i els danys que tot aquest runam abandonat provoca en la salinització de tota la conca fluvial del riu Llobregat.
Organitza: PSUC-VIU
Col·labora: Plataforma Salvem Oliveretes

REDESCOBREIX VILADECANS

Redescobreix Oliveretes

A TRAVES DE LA PINTURA

D'EN JAUME GUBIANAS I JOVES

(1923-2001)

Dijous, dia 7 de maig de 2009

a les 19:00 h.

a la Biblioteca de Viladecans

Homenatge postum

Exposició virtual de la seva Obra i comparativa amb la realitat actual.

Organitza: la Plataforma Salvem Oliveretes

Amb la col.laboració de la familia Gubianas

no t'ho pots perdre... www.gubianas.cat

Culpable: Resolució del Judici Popular a en Paz Dorado

Judici Popular a en Paz Dorado
El poble sentencia: CULPABLE!

Quatre acusacions van recaure sobre el polèmic promotor immobiliari viladecanenc Paz Dorado, quatre van ser les sentencien condemnatòries que el poble de Viladecans va sentenciar en el Judici Popular celebrat a la plaça Sant Joan de la localitat baixllobregatina.
Sota l’acusació de Destrucció de l'entorn natural, malversació de diners públics,
corrupció amb complicitat de la classe política. i finalment, desconsideració vers el patrimoni arquitectònic i cultural de Viladecans, el judici va transcórrer pacíficament tot i els crits al ordre a la plaça que el jutge-moderador va haver de demanar per controlar la indignació del mes de mig centenar de persones que omplien la plaça.
Les proves eren irrefutables, ja que hi havia evidencies palpables de projectes i negociacions polítiques que projecten la destrucció dels ecosistemes en 15 poblacions diferents del territori català.
A més, l’acusat va apropiar-se d’un milió tres-cents vuitanta mil euros sent president de la Confederació d'empresaris del Baix Llobregat. I a sobre, pel que sembla ha fet un pacte extrajudicial amb un jutge de l'Estat, la Generalitat i el Govern central, en el que tornant els diners apropiats eludia la seva responsabilitat penal i tot i ser condemnat a dos anys de presó, no hi ingressarà per no tenir antecedents. Aquests diners eren per a la formació dels treballadors i els ha tingut durant mes de 10 anys, fent-los servir per enriquir-se i tirar endavant els seus negocis, creant fins a mes de 20 societats limitades diferents.
L’acusat ha estat comprant terrenys a la zona deltaica i a la zona forestal de Viladecans, fins i tot projectant un projecte urbanístic il·legal “Residencial Sant Ramon”, ja que està plantejat en una zona catalogada urbanísticament com a agrícola i forestal, evidenciant així que deu tenir, contactes i complicitat política en tots i cadascun dels seus projectes.
Al poble de l’Albi (les Garrigues) Lleida va actuar de la següent manera:
Va Convèncer als polítics de torn.
Va Vendre fum a la població amb dibuixos de xalets i indústria.
Va Citar els propietaris dels terrenys en qüestió per separat.
Va Fer opcions de compra a preus ridículs al·legant un bé pel poble amb el suport dels polítics citats.
Va Redactar un nou pla urbanístic pel poble, beneficiant les zones que ells controlaran i perjudicant la resta.
Va Implicar els seus tècnics i empreses en la gestió urbanística i jurídica de l’Ajuntament.
Va Amenaçar, a la gent que no vol vendre a baixos preus.
Va Pressionar a tots els organismes oficials per aprovar el POUM i els seus plans parcials i utilització dels polítics a nivell provincial i Cambra de Comerç per presentar la “gran inversió, indústries de recerca agroalimentària...”
Va Signar convenis amb entitats locals, utilitzant-les amb finalitats electorals: les que no van cobrar abans de les eleccions, no han cobrat el que se’ls va prometre.
Va Vendre molt fum durant les eleccions el partit que estava a govern i al seu costat, prometent fins hi tot que construirien una residència i un CAP amb els seus diners!!! (son 850 habitants).
Va Enviar factures a l’Ajuntament en concepte de participació dins del polígon. A ell no se’l va cobrar més de 10000€ per tràmits que va realitzar l’Ajuntament!!! Quina cara!
Finalment, El senyor Paz Dorado ha actuat amb desconsideració vers el patrimoni arquitectònic i cultural de Viladecans, com és la Masia de Cal Menut, considerada patrimoni històric, comprada pel senyor Paz Dorado l'any 2003. Segons una resolució del parlament de Catalunya està obligat a mantenir l'edifici en bon estat i, segons les investigacions que s'han dut a terme, la masia es troba en un estat deplorable, amb els sostres caiguts i l'aigua podrint l'estructura. Això demostra una greu desconsideració vers el que es considera patrimoni, i tot i ser incongruent que una masia d’interès popular estigui en mans privades, aquest senyor no ha invertit ni un Euro a reparar els desperfectes de l’abandó irresponsable de l'immoble. Tenim també antecedents al poble veí de Sant Feliu, on l'acusat , va comprar la sala d’espectacles IBERIA, amb el pur objectiu d’especular amb ell, cobrant un lloguer de 12.000 euros mensuals. I ara que necessita diners per fer front els seus deutes judicials, promovent una venda milionària del immoble, a l'ajuntament de Sant Feliu, per un valor de 2.700.000 euros, un valor molt per sobre del preu actual.
Per tot plegat, el poble de Viladecans va condemnar la culpabilitat per tots el càrrecs per el que se’l acusava. És va fer publica la sentencia i es va anar a lliurar-la en persona a les portes de la Masia de Cal Menut.

-----

recollit al diari digital Llobregat Media:

http://www.llobregatmedia.com/llm_politica/2433.html

Ha aparegut un Ban convocan un judici popular a en Paz Dorado

Els carrers de Viladecans s'han despertat amb un ban popular, que convoca un judici popular al empresari Viladecanenc Paz Dorado.
Hi anem a veure de que va i que hi diuen?

"uns terrenys urbanísticament maleïts"

El litoral de Viladecans són uns terrenys que arrosseguen una maledicció urbanística, plena de projectes frustrats.
Viatgem en el temps i ens remuntem als anys 30 del segle XX., quan, el 1933, el Gatcpac firma el seu projecte més popular, la Ciutat del Repòs i les Vacances, una ciutat de descans pels obrers, un projecte inclòs en el pla Macià (1933-1935), i aprovat per la Generalitat el febrer de 1937, un projecte que contemplava edificis de cèl·lules mínimes, càmpings, hotels, zona de banys, piscines, camps d’esport, fins i tot horts de lloguer, però que va ser truncat per la Guerra Civil.
El 1953, es recupera el projecte i dins el Pla comarcal d’aquell any, es qualifiquen els terrenys com a esportius i recreatius.
La Comissió d’Urbanisme, el 5 de desembre de 1963, dins el pla Perpinyà (1955-1966) cataloga aquest terrenys com a turístico-recreatius. Planificant la construcció de 13.964 habitatges, amb una població de 62.838 habitants (236 hab/ha.), i es passava d’ús públic a ús privat del territori.
Any 1966. Davant la possibilitat que Espanya organitzés els jocs olímpics de 1972, i Barcelona acollís les proves de natació, rem i nàutica, es va tornar a pensar en aquest indret com a equipaments: Aquest nou pla recollia conceptes del pla comarcal de l’any 1953.
Més tard, la monografia de costes del pla director de l’àrea metropolitana de Barcelona 1969, permetia grans equipaments litorals d’ús recreatiu, parc urbà i bosc.
Finalment, el Pla General Metropolità del 1976, vigent actualment, qualifica la franja costanera d’equipaments metropolitans i parc de reserva natural del Remolar.
Des de llavors s’han presentat diversos estudis i projectes a la zona:
El pla d’ordenació de l’àrea metropolitana de Barcelona considerà la zona com a prolongació del parc del Garraf i pel seu valor com a reserva biològica o com a zona recreativa en funció de la qualitat de platges i pinedes.
Una proposta redactada per la oficina dels jocs olímpics del 92 proposava els territoris de dins la reserva del Remolar per a les proves d’hípica, fent unes instal·lacions amb capacitat de 3.000 persones assegudes i 1.000 dretes.
El projecte més curiós fou el projecte d’un Parc Aquàtic, amb piscines, tobogans, rius ràpids, kamikazes, i un parc temàtic. Es va aprovar definitivament el 13 de maig de 1987, per la Corporació Metropolitana de Barcelona, un projecte de reajustament urbanístic que es volia fer amb l’excusa de salvaguardar la reserva natural del Remolar.
Segons el registre de planejament urbanístic de Catalunya, aquest Parc Aquàtic és l’últim planejament urbanístic aprovat definitivament a la zona. Tot i així n’hi va haver un altre.
El ple de l’ajuntament de Viladecans va aprovar a l’octubre de 1997 l’adjudicació per a la construcció i explotació d’un camp de golf, i la va concedir a l’empresa Golf de Viladecans S.A. Però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va estimar el recurs presentat per un grup de veïns de Viladecans, amb el recolzament de la Unió Europea, contra els acords municipals, i va anul·lar l’acord municipal i la firma del contracte de concessió.
Finalment, l’any 2000 s’aprova la Xarxa Natura 2000, i els terrenys del costat de la reserva natural del Remolar entren a formar part d’aquesta protecció mediambiental europea.
El segle XXI comença amb la compra dels terrenys per part del Barça, i entra en joc el seu projecte "La Ciutat del Soci". El malefici continua...

L’alcalde de Viladecans no menteix, nomes te mala memòria

L'alcalde de Viladecans es contradiu o te mala memòria (perque l'alcalde no menteix, oi?)...
Aquest divendres dia 3 d'abril, Carles Ruiz, alcalde de Viladecans, fa unes declaracions a Llobregat Media

http://www.llobregatmedia.com/llm_societat/2375.html

L'Alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, ha dit a Llobregat Media que "no hi ha cap negociació amb el Barça, ja que no ens han fet arribar cap projecte en concret", desmentint així que l'Ajuntament estigui ja treballant conjuntament amb el club esportiu.
Però mireu que deia l'alcalde fa 9 mesos a la pàgina web del Barça "L’alcalde ha assegurat que l’Ajuntament i el FC Barcelona estan treballant plegats des de fa dos"
http://fcbcampus.com/web/catala/noticies/club/temporada07-08/06/n080606104516.html
La noticia en altres mitjants:
http://www.expansion.com/2009/03/31/catalunya/1238531258.htmlhttp://deportes.e-noticies.es/laporta-plantea-un-resort-para-los-socios-en-viladecans-27704.htmlhttp://esports.e-noticies.cat/acusen-el-barca-de-destruir-el-territori-27791.htmlhttp://www.eltriangle.eu/cat/notices/el_barca_vol_fer_un_resort_per_als_socis_als_terrenys_de_viladecans_1783.phphttp://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=600482&idseccio_PK=803

Entrevista a Catalunya radio.la trobaràs sobre el minut 1 h. 20 minuts del progama "problemes domestics" del dia 2 d'abril ahttp://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=328028
etc..