12 de maig 2009

Segle XXI: continua l'espectacle al nostre Litoral!


En un anterior article dèiem que el nostre litoral són uns terrenys que arrosseguen una maledicció urbanística, plena de projectes frustrats. Ara, mirem el present per veure què ens espera.
L’obertura de la ciutat cap al mar, pel camí de les Filipines, ha obert un munt d’expectatives urbanístiques. I segons l’ajuntament de Viladecans el seu nom és "Parc del Delta".
El projecte "Parc del Delta", reuneix les expectatives urbanístiques al nostre litoral, on està previst que es construeixin hotels, centres de salut, un centre de convencions, així com espais per al lleure i la pràctica esportiva.
Els terrenys afectats pel Parc del Delta són el litoral i els del voltant del cami de les Filipines. Ja en els anys noranta es volia obrir la ciutat al mar, bàsicament per donar cobertura al projecte d’un parc aquàtic i desprès d’un camp de golf. Fins i tot, l’empresa constructora Mas Vilanova (del Grup Vertix), que va construir el nou barri de Can Guardiola, per compensar a la ciutat havia de construir la carretera cap el mar. Però com que els projectes al litoral es frenaven per oposició veïnal i legal, els diners per fer la carretera es devien invertir en altres afers...
També, el projecte ha vingut condicionat durant els anys per un munt de factors. Infraestructures com la desviació de l’autovia de Castelldefels, l’ampliació del aeroport, que ha destrossat part de la reserva natural (la carretera d’accés a la nova terminal, passa per un cantó de la reserva del Remolar) i ha dilapidat zones naturals que no estaven protegides però d’alt valor ecològic, i han barrat el corredor biològic del Can Sabadell. Igualment, l’aprovació del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), va fer retallar les expectatives urbanístiques de l’ajuntament.
Amb tots aquests condicionants, a hores d’ara està a punt d’aprovar-se el projecte del passeig marítim, 100 hectàrees on hi ha 2,3 km. de platja, una esplèndida pineda litoral, i un patrimoni arquitectònic com Ca la Pilar, de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, o el complex del càmping la Ballena Alegre dissenyat per l’arquitecte Francesc Mitjans. Sembla ser que, conjuntament amb la reserva natural i amb el CRAM, centre de recuperació animal, que s’instal·larà a la zona del càmping Toro Bravo, s’aprofitaran aquests elements per donar-li valor turístic a la zona. Tenir un alcalde que també és diputat de turisme a la diputació de Barcelona, d’alguna cosa ha de servir.
Però caldria saber l’agressió al territori que suposarà aquest passeig marítim. Cal recordar la importància del sistema dunar, mar-duna-pineda. I sobretot, evidenciar que on veritablement hi ha la mare dels ous, és en les altres dues zones adjacents.
La primera zona, son 56 hectàrees. al costat de mar de la autovia, on el Barça s’ha gastat 18 milions d’euros en 27’80 hectàrees de terrenys que una llei pre-democràtica, el PGM’76, li dóna dret a urbanitzar, i on no es va deixar fer el camp de golf, i que l’última cosa que ha sortit és la intenció del Barça, de la mà de l’ajuntament, de fer-hi la "Ciutat del Soci", que comptarà amb camps de futbol, pistes de tennis, un centre d’oci i fins i tot un palau de concerts, però que estan afectats per la Xarxa Natura 2000, una protecció mediambiental de la Unió Europea. Com veieu, un altre cavall de Troia, aquest amb la cara "simpàtica" del Barça.
I finalment, la part de muntanya de l’autovia de Castelldefels. Són 200 hectàrees de camps agraris, que d’acord amb el PDUSC, estan qualificats com a sòl costaner C1 i CE, sòl no urbanitzable, o urbanitzable no delimitat. Que com s’entén? Doncs que és decisió de l’Ajuntament urbanitzar-lo o no. O sigui que, veient qui ens governa, i veient promotors immobiliaris com en Paz Dorado, que ja ha anat comprant terrenys a la zona, ho tenim clar. Actualment aquesta tramitació està aturada per la modificació de PDUSC en curs...
En definitiva, tot un nou espectacle amb el qual intentaran vèncer, amb cavalls de Troia, el malefici urbanistics que arrosseguen el terrenys del nostre litoral.
Ricard Caba