12 de maig 2009

Segle XXI: continua l'espectacle al nostre Litoral!


En un anterior article dèiem que el nostre litoral són uns terrenys que arrosseguen una maledicció urbanística, plena de projectes frustrats. Ara, mirem el present per veure què ens espera.
L’obertura de la ciutat cap al mar, pel camí de les Filipines, ha obert un munt d’expectatives urbanístiques. I segons l’ajuntament de Viladecans el seu nom és "Parc del Delta".
El projecte "Parc del Delta", reuneix les expectatives urbanístiques al nostre litoral, on està previst que es construeixin hotels, centres de salut, un centre de convencions, així com espais per al lleure i la pràctica esportiva.
Els terrenys afectats pel Parc del Delta són el litoral i els del voltant del cami de les Filipines. Ja en els anys noranta es volia obrir la ciutat al mar, bàsicament per donar cobertura al projecte d’un parc aquàtic i desprès d’un camp de golf. Fins i tot, l’empresa constructora Mas Vilanova (del Grup Vertix), que va construir el nou barri de Can Guardiola, per compensar a la ciutat havia de construir la carretera cap el mar. Però com que els projectes al litoral es frenaven per oposició veïnal i legal, els diners per fer la carretera es devien invertir en altres afers...
També, el projecte ha vingut condicionat durant els anys per un munt de factors. Infraestructures com la desviació de l’autovia de Castelldefels, l’ampliació del aeroport, que ha destrossat part de la reserva natural (la carretera d’accés a la nova terminal, passa per un cantó de la reserva del Remolar) i ha dilapidat zones naturals que no estaven protegides però d’alt valor ecològic, i han barrat el corredor biològic del Can Sabadell. Igualment, l’aprovació del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), va fer retallar les expectatives urbanístiques de l’ajuntament.
Amb tots aquests condicionants, a hores d’ara està a punt d’aprovar-se el projecte del passeig marítim, 100 hectàrees on hi ha 2,3 km. de platja, una esplèndida pineda litoral, i un patrimoni arquitectònic com Ca la Pilar, de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, o el complex del càmping la Ballena Alegre dissenyat per l’arquitecte Francesc Mitjans. Sembla ser que, conjuntament amb la reserva natural i amb el CRAM, centre de recuperació animal, que s’instal·larà a la zona del càmping Toro Bravo, s’aprofitaran aquests elements per donar-li valor turístic a la zona. Tenir un alcalde que també és diputat de turisme a la diputació de Barcelona, d’alguna cosa ha de servir.
Però caldria saber l’agressió al territori que suposarà aquest passeig marítim. Cal recordar la importància del sistema dunar, mar-duna-pineda. I sobretot, evidenciar que on veritablement hi ha la mare dels ous, és en les altres dues zones adjacents.
La primera zona, son 56 hectàrees. al costat de mar de la autovia, on el Barça s’ha gastat 18 milions d’euros en 27’80 hectàrees de terrenys que una llei pre-democràtica, el PGM’76, li dóna dret a urbanitzar, i on no es va deixar fer el camp de golf, i que l’última cosa que ha sortit és la intenció del Barça, de la mà de l’ajuntament, de fer-hi la "Ciutat del Soci", que comptarà amb camps de futbol, pistes de tennis, un centre d’oci i fins i tot un palau de concerts, però que estan afectats per la Xarxa Natura 2000, una protecció mediambiental de la Unió Europea. Com veieu, un altre cavall de Troia, aquest amb la cara "simpàtica" del Barça.
I finalment, la part de muntanya de l’autovia de Castelldefels. Són 200 hectàrees de camps agraris, que d’acord amb el PDUSC, estan qualificats com a sòl costaner C1 i CE, sòl no urbanitzable, o urbanitzable no delimitat. Que com s’entén? Doncs que és decisió de l’Ajuntament urbanitzar-lo o no. O sigui que, veient qui ens governa, i veient promotors immobiliaris com en Paz Dorado, que ja ha anat comprant terrenys a la zona, ho tenim clar. Actualment aquesta tramitació està aturada per la modificació de PDUSC en curs...
En definitiva, tot un nou espectacle amb el qual intentaran vèncer, amb cavalls de Troia, el malefici urbanistics que arrosseguen el terrenys del nostre litoral.
Ricard Caba

Jaume Gubianas, Viladecans i les Oliveretes

Coneixeu algun representant de la pintura impressionista catalana de la segona meitat del segle XX? Algun artista de cavallet plantat enmig d’un paisatge, pintant al natural paisatges mediterranis, a l’estil de Amat o Vayreda?
La resposta és difícil, ja que la segona meitat del segle XX va venir dominada per un nou estil pictòric, encapçalat per Miró, Dalí, Subi-rachs, Tàpies, entre altres. Eren uns temps en què aquesta estil de pintar es va posar de moda… convenia un canvi en la pintura, paral·lel als nous moviments socials, a la ruptura amb la societat anterior als anys 60, que d’alguna forma justifiqués també els canvis socials, el trencament entre les generacions, que donés força al jovent rebel·lant-se contra la vida i la manera de pensar dels seus pares... Aquest nou estil pictòric va deixar passada de moda la pintura impressionista, i que aquesta fos fins i tot catalogada com "demodé", arcaica.
La pintura impressionista, doncs, va quedar reclosa en un segon terme, i així els pintors d’aquest estil. Un d’ells fou en Jaume Gubianas i Jovés (Manresa 1924-Viladecans 2001), amb el qual vaig tenir molta amistat durant els darrers 10 anys de la seva vida.
Professor de pintura a l’escola Maçana durant dècades, mai no va renunciar al que li agradava de veritat: agafar el cavallet, la tela i les pintures, i plantar-se enmig d’un paisatge per plasmar-lo. Tot i que va tenir empentes per fer-ho. En uns inicis va treballar i, fins i tot tenia certa amistat, amb en Miró, Subirachs, i els altres pintors d’aquest nou estil. "No siguis burro Gubianes, aquesta pintura dóna molts calers", li deien sovint aquests artistes. Ell sempre responia: "Jo vull pintar el que m’agrada, i el que jo vulgui, no com vosaltres que pinteu per calers, i el que us marca la societat". Segons m’explicava en Gubianes en moltes de les reunions sota els garrofers, les oliveres i figueres d’Oliveretes, moltes vegades aquests pintors li havien confessat que ells pintaven no per convicció, sinó per negoci, que preferien un quadre com els del Gubianes a una tela tacada amb colors sense sentit...
En Jaume Gubianes va estiuejar a Viladecans fins que es va jubilar, en què va venir a viure a Viladecans per una raó fonamental: tenia un espai atractiu i de fàcil accés per a seguir pintant: Oliveretes! Diàriament pujava, matí i tarda, a pintar els garrofers, les oliveres, les figueres, el paisatge en definitiva d’aquesta zona. On els nostres representants del govern municipal hi veuen degradació, i projectes insostenibles d’ecobarris, ell hi veia paisatges mediterranis preciosos. I els va plasmar.
La idea de la desaparició d’aquest espai el posava dels nervis, com tota la política urbanística municipal de Viladecans. Si hagués estat viu, de ben segur seria un membre ben actiu de la Plataforma Salvem Oliveretes..... En el fons, el naixement de la Plataforma és en gran mesura fruit de les seves idees.
La crítica artística va elogiar la pintura de Gubianes des de ben jove, i fins i tot en més d’una ocasió, se l’ha qualificat com el representant més important de la pintura impressionista de la segona meitat del segle XX. Però com que val més una imatge que mil paraules, us animem que visiteu el web on es recullen una mostra dels seus quadres, on una bona part són de Viladecans: http://www.gubianas.cat/ . Aprofiteu per redescobrir Oliveretes en quadres. Encara estem a temps de poder comprovar in situ aquests paisatges... paisatges que els nostres governants qualifiquen de degradats i bruts...
Jordi Mazon Bueso

11 de maig 2009

Avui projecció de "la sal de la mort"

Al costat dels rius contaminats del Bages, l’aigua del mar es dolça. Una petita plataforma lluita contra l’abocament descontrolat de residus miners davant la passivitat del govern. Mentrestant Catalunya beu aigua d’ampolla.
El documental, realitzat per Núria Sala i Dani Sala d'E2S Produccions, segueix sobre el terreny la feina de Montsalat i n'entrevista alguns dels integrants. El resultat presenta l'afectació ambiental que causen els residus de la mineria de potassa del Bages, amb un èmfasi especial en els perjudicis a la qualitat de l'aigua.
Roger Lloret, que va participar en el rodatge del documental i en l’assessorament tècnic, ens va introduir en aquesta problemàtica i va comentar, mentre vèiem les escenes, l’aclaparador
impacte paisatgístic de la muntanya de sal i els danys que tot aquest runam abandonat provoca en la salinització de tota la conca fluvial del riu Llobregat.
Organitza: PSUC-VIU
Col·labora: Plataforma Salvem Oliveretes

25 d’abril 2009

REDESCOBREIX VILADECANS

Redescobreix Oliveretes
A TRAVES DE LA PINTURA
D'EN JAUME GUBIANAS I JOVES
(1923-2001)

Dijous, dia 7 de maig de 2009
a les 19:00 h.
a la Biblioteca de Viladecans

Homenatge postum
Exposició virtual de la seva Obra i comparativa amb la realitat actual.





Organitza: la Plataforma Salvem Oliveretes
Amb la col.laboració de la familia Gubianas

no t'ho pots perdre... www.gubianas.cat

20 d’abril 2009

Culpable: Resolució del Judici Popular a en Paz Dorado

Judici Popular a en Paz Dorado
El poble sentencia: CULPABLE!
Quatre acusacions van recaure sobre el polèmic promotor immobiliari viladecanenc Paz Dorado, quatre van ser les sentencien condemnatòries que el poble de Viladecans va sentenciar en el Judici Popular celebrat a la plaça Sant Joan de la localitat baixllobregatina.
Sota l’acusació de Destrucció de l'entorn natural, malversació de diners públics,
corrupció amb complicitat de la classe política. i finalment, desconsideració vers el patrimoni arquitectònic i cultural de Viladecans, el judici va transcórrer pacíficament tot i els crits al ordre a la plaça que el jutge-moderador va haver de demanar per controlar la indignació del mes de mig centenar de persones que omplien la plaça.
Les proves eren irrefutables, ja que hi havia evidencies palpables de projectes i negociacions polítiques que projecten la destrucció dels ecosistemes en 15 poblacions diferents del territori català.
A més, l’acusat va apropiar-se d’un milió tres-cents vuitanta mil euros sent president de la Confederació d'empresaris del Baix Llobregat. I a sobre, pel que sembla ha fet un pacte extrajudicial amb un jutge de l'Estat, la Generalitat i el Govern central, en el que tornant els diners apropiats eludia la seva responsabilitat penal i tot i ser condemnat a dos anys de presó, no hi ingressarà per no tenir antecedents. Aquests diners eren per a la formació dels treballadors i els ha tingut durant mes de 10 anys, fent-los servir per enriquir-se i tirar endavant els seus negocis, creant fins a mes de 20 societats limitades diferents.
L’acusat ha estat comprant terrenys a la zona deltaica i a la zona forestal de Viladecans, fins i tot projectant un projecte urbanístic il·legal “Residencial Sant Ramon”, ja que està plantejat en una zona catalogada urbanísticament com a agrícola i forestal, evidenciant així que deu tenir, contactes i complicitat política en tots i cadascun dels seus projectes.
Al poble de l’Albi (les Garrigues) Lleida va actuar de la següent manera:
Va Convèncer als polítics de torn.
Va Vendre fum a la població amb dibuixos de xalets i indústria.
Va Citar els propietaris dels terrenys en qüestió per separat.
Va Fer opcions de compra a preus ridículs al·legant un bé pel poble amb el suport dels polítics citats.
Va Redactar un nou pla urbanístic pel poble, beneficiant les zones que ells controlaran i perjudicant la resta.
Va Implicar els seus tècnics i empreses en la gestió urbanística i jurídica de l’Ajuntament.
Va Amenaçar, a la gent que no vol vendre a baixos preus.
Va Pressionar a tots els organismes oficials per aprovar el POUM i els seus plans parcials i utilització dels polítics a nivell provincial i Cambra de Comerç per presentar la “gran inversió, indústries de recerca agroalimentària...”
Va Signar convenis amb entitats locals, utilitzant-les amb finalitats electorals: les que no van cobrar abans de les eleccions, no han cobrat el que se’ls va prometre.
Va Vendre molt fum durant les eleccions el partit que estava a govern i al seu costat, prometent fins hi tot que construirien una residència i un CAP amb els seus diners!!! (son 850 habitants).
Va Enviar factures a l’Ajuntament en concepte de participació dins del polígon. A ell no se’l va cobrar més de 10000€ per tràmits que va realitzar l’Ajuntament!!! Quina cara!
Finalment, El senyor Paz Dorado ha actuat amb desconsideració vers el patrimoni arquitectònic i cultural de Viladecans, com és la Masia de Cal Menut, considerada patrimoni històric, comprada pel senyor Paz Dorado l'any 2003. Segons una resolució del parlament de Catalunya està obligat a mantenir l'edifici en bon estat i, segons les investigacions que s'han dut a terme, la masia es troba en un estat deplorable, amb els sostres caiguts i l'aigua podrint l'estructura. Això demostra una greu desconsideració vers el que es considera patrimoni, i tot i ser incongruent que una masia d’interès popular estigui en mans privades, aquest senyor no ha invertit ni un Euro a reparar els desperfectes de l’abandó irresponsable de l'immoble. Tenim també antecedents al poble veí de Sant Feliu, on l'acusat , va comprar la sala d’espectacles IBERIA, amb el pur objectiu d’especular amb ell, cobrant un lloguer de 12.000 euros mensuals. I ara que necessita diners per fer front els seus deutes judicials, promovent una venda milionària del immoble, a l'ajuntament de Sant Feliu, per un valor de 2.700.000 euros, un valor molt per sobre del preu actual.
Per tot plegat, el poble de Viladecans va condemnar la culpabilitat per tots el càrrecs per el que se’l acusava. És va fer publica la sentencia i es va anar a lliurar-la en persona a les portes de la Masia de Cal Menut.
-----
recollit al diari digital Llobregat Media:

17 d’abril 2009

Ha aparegut un Ban convocan un judici popular a en Paz Dorado

Els carrers de Viladecans s'han despertat amb un ban popular, que convoca un judici popular al empresari Viladecanenc Paz Dorado.
Hi anem a veure de que va i que hi diuen?

14 d’abril 2009

"uns terrenys urbanísticament maleïts"

El litoral de Viladecans són uns terrenys que arrosseguen una maledicció urbanística, plena de projectes frustrats.
Viatgem en el temps i ens remuntem als anys 30 del segle XX., quan, el 1933, el Gatcpac firma el seu projecte més popular, la Ciutat del Repòs i les Vacances, una ciutat de descans pels obrers, un projecte inclòs en el pla Macià (1933-1935), i aprovat per la Generalitat el febrer de 1937, un projecte que contemplava edificis de cèl·lules mínimes, càmpings, hotels, zona de banys, piscines, camps d’esport, fins i tot horts de lloguer, però que va ser truncat per la Guerra Civil.
El 1953, es recupera el projecte i dins el Pla comarcal d’aquell any, es qualifiquen els terrenys com a esportius i recreatius.
La Comissió d’Urbanisme, el 5 de desembre de 1963, dins el pla Perpinyà (1955-1966) cataloga aquest terrenys com a turístico-recreatius. Planificant la construcció de 13.964 habitatges, amb una població de 62.838 habitants (236 hab/ha.), i es passava d’ús públic a ús privat del territori.
Any 1966. Davant la possibilitat que Espanya organitzés els jocs olímpics de 1972, i Barcelona acollís les proves de natació, rem i nàutica, es va tornar a pensar en aquest indret com a equipaments: Aquest nou pla recollia conceptes del pla comarcal de l’any 1953.
Més tard, la monografia de costes del pla director de l’àrea metropolitana de Barcelona 1969, permetia grans equipaments litorals d’ús recreatiu, parc urbà i bosc.
Finalment, el Pla General Metropolità del 1976, vigent actualment, qualifica la franja costanera d’equipaments metropolitans i parc de reserva natural del Remolar.
Des de llavors s’han presentat diversos estudis i projectes a la zona:
El pla d’ordenació de l’àrea metropolitana de Barcelona considerà la zona com a prolongació del parc del Garraf i pel seu valor com a reserva biològica o com a zona recreativa en funció de la qualitat de platges i pinedes.
Una proposta redactada per la oficina dels jocs olímpics del 92 proposava els territoris de dins la reserva del Remolar per a les proves d’hípica, fent unes instal·lacions amb capacitat de 3.000 persones assegudes i 1.000 dretes.
El projecte més curiós fou el projecte d’un Parc Aquàtic, amb piscines, tobogans, rius ràpids, kamikazes, i un parc temàtic. Es va aprovar definitivament el 13 de maig de 1987, per la Corporació Metropolitana de Barcelona, un projecte de reajustament urbanístic que es volia fer amb l’excusa de salvaguardar la reserva natural del Remolar.
Segons el registre de planejament urbanístic de Catalunya, aquest Parc Aquàtic és l’últim planejament urbanístic aprovat definitivament a la zona. Tot i així n’hi va haver un altre.
El ple de l’ajuntament de Viladecans va aprovar a l’octubre de 1997 l’adjudicació per a la construcció i explotació d’un camp de golf, i la va concedir a l’empresa Golf de Viladecans S.A. Però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va estimar el recurs presentat per un grup de veïns de Viladecans, amb el recolzament de la Unió Europea, contra els acords municipals, i va anul·lar l’acord municipal i la firma del contracte de concessió.
Finalment, l’any 2000 s’aprova la Xarxa Natura 2000, i els terrenys del costat de la reserva natural del Remolar entren a formar part d’aquesta protecció mediambiental europea.
El segle XXI comença amb la compra dels terrenys per part del Barça, i entra en joc el seu projecte "La Ciutat del Soci". El malefici continua...

06 d’abril 2009

L’alcalde de Viladecans no menteix, nomes te mala memòria


L'alcalde de Viladecans es contradiu o te mala memòria (perque l'alcalde no menteix, oi?)...
Aquest divendres dia 3 d'abril, Carles Ruiz, alcalde de Viladecans, fa unes declaracions a Llobregat Media




L'Alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, ha dit a Llobregat Media que "no hi ha cap negociació amb el Barça, ja que no ens han fet arribar cap projecte en concret", desmentint així que l'Ajuntament estigui ja treballant conjuntament amb el club esportiu.
Però mireu que deia l'alcalde fa 9 mesos a la pàgina web del Barça "L’alcalde ha assegurat que l’Ajuntament i el FC Barcelona estan treballant plegats des de fa dos"
http://fcbcampus.com/web/catala/noticies/club/temporada07-08/06/n080606104516.html
La noticia en altres mitjants:
http://www.expansion.com/2009/03/31/catalunya/1238531258.htmlhttp://deportes.e-noticies.es/laporta-plantea-un-resort-para-los-socios-en-viladecans-27704.htmlhttp://esports.e-noticies.cat/acusen-el-barca-de-destruir-el-territori-27791.htmlhttp://www.eltriangle.eu/cat/notices/el_barca_vol_fer_un_resort_per_als_socis_als_terrenys_de_viladecans_1783.phphttp://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=600482&idseccio_PK=803
Entrevista a Catalunya radio.la trobaràs sobre el minut 1 h. 20 minuts del progama "problemes domestics" del dia 2 d'abril ahttp://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=328028
etc..

03 d’abril 2009

Acusen al Barça de voler destruir el territori

'Salvem Oliveretes' s'oposa al 'resort' per als socis a Viladecans
El dijous dia 2 d'abril, al programa "Problemes Domestics" en Manel Fuentes va entrevistar a en Jordi Mazon de la plataforma Salvem Oliveretes, sobre el projecte "ciutat del soci" que el Barça amb l'ajuntament de Viladecans vol construir en zona Xarxa Natura 2000 al costat de la reserva natural del Remolar.Podeu escoltar l'entrevista anant cap el minut 01 h. 19' 30'' minuts del programa que està penjat en aquesta web:
http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=932
http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=328028
No te desperdici...
E-noticies ho recull així:
Jordi Mazón, portaveu de la plataforma Salvem Oliveretes, ha comparat el projecte del FC Barcelona a Viladecans, on es planteja construir un complex lúdic per als socis, amb l'intent anterior de construir un camp de golf i ha dit que "en el fons és el mateix, destruir el territori". En una entrevista a Catalunya Ràdio, Mazón ha indicat que "el delta del Llobregat està patint una agressió constant, molt silenciada pels mitjans de comunicació, que és brutal. El delta del Llobregat és un lloc únic, un dels tres deltes que tenim a Catalunya, i poc a poc se l'estan carregant. L'últim que faltava és aquest projecte de l'ajuntament de Viladecans amb el Barcelona, en uns terrenys que estan protegits per la Unió Europea (UE). Estan dintre de la Xarxa Natura 2000, declarats com a zona ZEPA (Zona d'especial protecció per a les aus). Són l'únic corredor biològic que hi ha entre la zona humida Remolar-Filipines i el delta del Llobregat. Pensem que hi ha altres models de desenvolupament que no fer un palau de concerts, camps de futbol i camps de tennis a una zona on la UE l'any 1999 va aturar un projecte d'un camp de golf que volia fer l'ajuntament de Viladecans amb una empresa privada".
Mazón ha afegit que l'ajuntament de Viladecans i el Barça s'acullen a una llei predemocràtica per a seguir endavant amb el seu projecte conjunt. "L'ajuntament i el Barça es basen en el pla predemocràtic de l'any 1976, perquè deia que era una zona d'equipaments, però a l'any 2000 la UE va dir que era una zona protegida pel seu alt valor d'interès natural. Què preval? Què fem? Quan ens interessa utilitzem lleis predemocràtiques i quan ens interessa, lleis actuals".

01 d’abril 2009

Por a l'oposició a la Ciutat del Soci del Barça a Viladecans

Laporta va avançar l'obertura d'un futur “Barça Resort” a Viladecans, el passat 23 de febrer, des de la Índia
En una entrevista concedida a un setmanari de la Índia parla de “desembarcar” a Miami i ara també en Dubai
http://web.me.com/pelikano/LA_3_NOTICIAS/23_FEBRERO.html
Però el més sorprenent és la seva afirmació que "tenim llests els plànols per a l'obertura del 'Barça Resort' (com centre vacacional per a socis), prop de l'aeroport i el Mar Mediterrani (al·ludint a Viladecans). Estem pendents d'aprovació governamental. Proposem estades d'una setmana gratuïtes per als nostres socis i les seves famílies. Esperem repetir el model a Miami i Dubai", ha declarat sobre projectes que segons altres fonts només estan ara com ara en la seva ment, doncs ni la conjuntura econòmica ni immobiliària ni governamental està com per a pensar en més projectes tenint en compte el que ja costarà, si és que va cap a endavant, la recalificació del Mini
El projecte “ciutat del soci” del Barça es manté en secret per esquivar l’oposició veïnal
El projecte contarà amb camps de futbol, pistes de tennis, un centre d'oci i fins i tot un palau de concerts

El Barça no ha volgut fer declaracions respecte el projecte “ciutat del Soci”. De fet, el club pretén mantenir-lo en silenci fins que assoleixi el vistiplau de l'Ajuntament de Viladecans per a esquivar l’oposició veïnal, que per la via judicial ha assolit paralitzar les propostes que s'han fet fins a ara per a aquests terrenys.
El projecte de resort per als socis del Barça, que encara es troba en fase de desenvolupament, es portarà a terme una vegada que el club hagi assolit solucionar la requalificació dels terrenys del Miniestadi, amb la qual pretén finançar la reforma del Camp Nou. Segons l'Ajuntament de Barcelona, l’acord entre el consistori i el club esportiu està a punt de concretar-se, després d'això el Barça podrà vendre els terrenys del barri dels Corts.
Les negociacions amb el Barça estan sent dirigides personalment per l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz Novella. El consistori ha de planejar urbanísticament els terrenys, que formen part d'una peça de major grandària, que conta amb 60 hectàrees de superfície.
Antic golf
Però el Barça no ho va a tenir gens fàcil per a fer realitat aquest projecte. Els terrenys, que van ser adquirits per 18,4 milions d'euros a la societat Golf Viladecans, estan situats entre l'autovia de Castelldefels i l'Aeroport del Prat, en una zona d'alta sensibilitat mediambiental ja que formen part de la Xarxa Natura 2000.
Segons fonts municipals, els terrenys de Viladecans tenen qualificació d'equipaments metropolitans, pel que el Barça no podria desenvolupar, en cap concepte, un projecte residencial. En canvi, sí que podria portar a terme equipaments esportius, «alguna cosa que el consistori veuria amb bons ulls».
Joan Laporta no vol que el seu pas pel fC Barcelona s'oblidi fàcilment. L'actual president del Barça, que haurà de deixar el seu càrrec l'any que ve, ha dissenyat un complex lúdic i esportiu per als terrenys que el club va comprar l'estiu passat a Viladecans (Baix Llobregat). Segons han confirmat fonts de l'Ajuntament de Viladecans, les negociacions per a engegar aquest projecte ja han començat, encara que no s'ha realitzat un «presentació formal». El projecte de Laporta, del que ja existeixen imatges virtuals, es portaria a terme en uns terrenys de 27,8 hectàrees situats en una zona denominada Els Filipines Noves, segons han explicat fonts del sector immobiliari. El resort del club blaugrana contarà amb camps de futbol, pistes de tennis, un centre d'oci i fins i tot un palau de concerts.
mes info: