Vilamarina: Si, a nosaltres també ens sembla horrorós!

Tot i que ens costa de creure, diuen que Tothom que avui ha mirat cap a Viladecans des de la zona agrícola o l’autopista C-32 ha pogut veure aquesta pancarta (mireu foto) amb la frase: "Si, a nosaltres també ens sembla Horrorós" que ha aparegut penjada, aquest matí, en una de les façanes d’una de les 10 torres de Vilamarina, construïdes per la Immobiliària SACRESA a Viladecans.
També mireu l’article sobre Vilamarina "Ensopegada immobiliària a Viladecans" publicat avui a "El Periodico".
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=616407&idseccio_PK=1022

Procés participatiu? del Pla Local d'Habitatge de Viladecans

Comença el que l’equip de govern anomena “procés participatiu” per justificar la construcció de 4850 habitatges a Viladecans.
Fem-nos sentir!!! Pots fer la teva aportació a:
http://www.aj-viladecans.es/Plantilles/programa/_JNJtGAWc42YuR6BwdF27SBf8rMbrx2AwrRBnZuCZURo8DgR0cTpseA) L’equip de govern de ajuntament de Viladecans ha penjat a la web municipal un resum del Pla Local d’habitatge de Viladecans (PLHV) recollint grans titulars, fent la seva interpretació del PLHV per justificar la construcció de 4850 habitatges nous, en 12 anys, a Viladecans.
Però se’ls ha oblidat algunes coses que es recull en les 180 pàgines del PLHV, que com saben que no tothom se’l llegirà, faran que passin desaparegudes alhora de fer el que ells diuen "procés participatiu".
Per exemple, no diuen res de:
-Dels 1.194 habitatges buits
-Dels mes de 1000 pisos nous sense vendre.
-Dels 900 pisos de 2a ma a la venta.
-Dels 200 habitatges posats a lloguer sense que trobin llogaters.
Aixó si, preveuen que Viladecans segueixi creixen en el mateix ritme que ho ha fet fins ara, un creixement de mes de 10.000 habitants en 10 anys , diuen que el creixement de Viladecans ha estat constant els últims sexennis, entre 5000 i 6000 habitants nous (uns mil cada any), cosa que si ha estat així, ha estat perquè s’ha crescut a batzegades, condicionats pels grans projectes urbanístics que han marcat el creixement de Viladecans el últims anys, com el de Can Guardiola (promogut per Mas Vilanova del Grup Vertix) o el de Can Preciós (promogut per La Colonial). I ajudats per boom immobiliari i la pressió metropolitana que han fet créixer la família Viladecanenca a aquest ritme.
Es veu que l’equip de govern i els lobbies metropolitants que els avalen, volen seguir creixent així, diuen que Viladecans necessita més de 4800 habitatges nous els propers 12 anys, començant per justificant així la destrucció d'Oliveretes.
Per contra, segons diu l’estudi sociològic recollit al PLHV, Viladecans es pot qualificar com a una ciutat madura amb “un alentiment del creixement per expansió i intensificació del creixement pel propi desenvolupament urbà, el qual segueix suposant un creixement demogràfic però més pautat i amb major possibilitat d’absorció per l’organisme urbà.”
Per això no s’entenen els projectes immobiliaris del equip de govern. I ho justifiquen tractant Viladecans com si fos una gran empresa i el PLHV un estudi de mercat, analitzant que actualment Viladecans te 23.062 habitatges, amb una població de 64.570 habitants, i contempla que hi caben un total de 33.252 habitatges. Segons sembla, si la mitjana és de 2,8 a 3 habitants per habitatge, Viladecans pot arribar als 100.000 habitants. Serà aquest el seu objectiu empresarial que l'equip de govern vol per Viladecans?
Segueixen fent una gran aposta per els pisos amb algun tipus de protecció oficial. Com que la llei marca que s’ha de tenir un mínim del 15% d’habitatges de protecció, calculen que ha d’haver-hi uns 5.000 habitatges protegits a Viladecans. Tenint en compte que ja n’hi ha 1.600, s’ha de preveure construir-ne uns 3.500 més.
Concretament, el PLHV fa una projecció a dotze anys vista creant un escenari de creixement i preveu la construcció de 4.883 habitatges, dels quals 2.143 seran protegits -en dotze actuacions diferents- destacant els 2.649 a Oliveretes, tot i que el pla parcial nomes n’encomana 2.377.
Igualment, preveu que l’any 2019 Viladecans arribi a una població de 72.997 habitants i un parc d’habitatges de 27.338.
Però la contradicció està en llegir al PLHV, que a Viladecans hi ha un parc d’habitatges buits de 1.194 habitatges, a més de 1.000 pisos nous construïts sense vendre, 900 pisos de segona mà a la venda, 200 habitatges posats en lloguer sense llogar. O sigui, un total de 3.300 pisos suposadament per ser ocupats.
I si el creixement de Viladecans s’alentirà, és estrany que es planifiqui un creixement de 800 habitants per any, quan hauria de ser només i com a molt de 100 a 300, com a creixement natural de Viladecans. Això evidencia que alguna cosa no quadra, i que, el que realment volen és justificar el desenvolupament de projectes tant faraònics com el Pla de Llevant a Oliveretes.
Per tant, El que hauria de concloure el PLHV és començar per acabar de conjuntar el casc urbà i no urbanitzar Oliveretes. Començant si calgués, segons proposa el PLHV, tot realitzant les deu actuacions dins el casc urbà, d’iniciativa pública, amb la possibilitat de fer-hi 1.585 habitatges, dels quals 790, com a mínim, serien de protecció, i rebaixant les pretensions d’augment de la població, acostant-lo al creixement natural de la població.
Tot això sense comptar amb les noves construccions d’iniciativa privada dins el casc urbà, com quan, per exemple, una casa vella es converteix en un pis de diversos habitatges.
Viladecans pot transformar-se d’una altra manera. Cal frenar aquesta fal•lera constructiva/destructiva que tenen els nostres governants.
Si diuen que la crisi es una cosa de dretes, que a la crisi ens han ficat el Berlusconi, l'Aznar, o el Bush. Perquè l'equip de govern de Viladecans (PSC+ICV) segueix amb el model econòmic de la dreta, urbanitzar i urbanitzar, sense forçar a que surtin al mercat tots aquests habitatges buits, i per tant sense necessitat real de construir tants pisos nous? Desemmascarem la hipocresia del PSC-ICV!!
Perquè aprofiten, que la situació de crisi és inaguantable, tot venent fum, ofertant pisos "a preu assequible", i dotacionals, de lloguer, etc... posant-nos un caramel als llavis dels viladecanencs sense dir-nos quin gust tindrà ni alertant-nos del perill que ens acabin corcant les dents. Podem seguir quedant-nos asseguts al sofà de casa, qui en tingui, tot confiant en els nostres polítics, o sortir al carrer, començant en anar a la jornada sobre el PLHV el convocada pel proper dia 17 de juny a les 18:00 de la tarda al alberg Can Batllori. Fem-nos sentir.

Jaume Gubianas, un viatge per les Oliveretes

Segle XXI: continua l'espectacle al nostre Litoral!

En un anterior article dèiem que el nostre litoral són uns terrenys que arrosseguen una maledicció urbanística, plena de projectes frustrats. Ara, mirem el present per veure què ens espera.
L’obertura de la ciutat cap al mar, pel camí de les Filipines, ha obert un munt d’expectatives urbanístiques. I segons l’ajuntament de Viladecans el seu nom és "Parc del Delta".
El projecte "Parc del Delta", reuneix les expectatives urbanístiques al nostre litoral, on està previst que es construeixin hotels, centres de salut, un centre de convencions, així com espais per al lleure i la pràctica esportiva.
Els terrenys afectats pel Parc del Delta són el litoral i els del voltant del cami de les Filipines. Ja en els anys noranta es volia obrir la ciutat al mar, bàsicament per donar cobertura al projecte d’un parc aquàtic i desprès d’un camp de golf. Fins i tot, l’empresa constructora Mas Vilanova (del Grup Vertix), que va construir el nou barri de Can Guardiola, per compensar a la ciutat havia de construir la carretera cap el mar. Però com que els projectes al litoral es frenaven per oposició veïnal i legal, els diners per fer la carretera es devien invertir en altres afers...
També, el projecte ha vingut condicionat durant els anys per un munt de factors. Infraestructures com la desviació de l’autovia de Castelldefels, l’ampliació del aeroport, que ha destrossat part de la reserva natural (la carretera d’accés a la nova terminal, passa per un cantó de la reserva del Remolar) i ha dilapidat zones naturals que no estaven protegides però d’alt valor ecològic, i han barrat el corredor biològic del Can Sabadell. Igualment, l’aprovació del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), va fer retallar les expectatives urbanístiques de l’ajuntament.
Amb tots aquests condicionants, a hores d’ara està a punt d’aprovar-se el projecte del passeig marítim, 100 hectàrees on hi ha 2,3 km. de platja, una esplèndida pineda litoral, i un patrimoni arquitectònic com Ca la Pilar, de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, o el complex del càmping la Ballena Alegre dissenyat per l’arquitecte Francesc Mitjans. Sembla ser que, conjuntament amb la reserva natural i amb el CRAM, centre de recuperació animal, que s’instal·larà a la zona del càmping Toro Bravo, s’aprofitaran aquests elements per donar-li valor turístic a la zona. Tenir un alcalde que també és diputat de turisme a la diputació de Barcelona, d’alguna cosa ha de servir.
Però caldria saber l’agressió al territori que suposarà aquest passeig marítim. Cal recordar la importància del sistema dunar, mar-duna-pineda. I sobretot, evidenciar que on veritablement hi ha la mare dels ous, és en les altres dues zones adjacents.
La primera zona, son 56 hectàrees. al costat de mar de la autovia, on el Barça s’ha gastat 18 milions d’euros en 27’80 hectàrees de terrenys que una llei pre-democràtica, el PGM’76, li dóna dret a urbanitzar, i on no es va deixar fer el camp de golf, i que l’última cosa que ha sortit és la intenció del Barça, de la mà de l’ajuntament, de fer-hi la "Ciutat del Soci", que comptarà amb camps de futbol, pistes de tennis, un centre d’oci i fins i tot un palau de concerts, però que estan afectats per la Xarxa Natura 2000, una protecció mediambiental de la Unió Europea. Com veieu, un altre cavall de Troia, aquest amb la cara "simpàtica" del Barça.
I finalment, la part de muntanya de l’autovia de Castelldefels. Són 200 hectàrees de camps agraris, que d’acord amb el PDUSC, estan qualificats com a sòl costaner C1 i CE, sòl no urbanitzable, o urbanitzable no delimitat. Que com s’entén? Doncs que és decisió de l’Ajuntament urbanitzar-lo o no. O sigui que, veient qui ens governa, i veient promotors immobiliaris com en Paz Dorado, que ja ha anat comprant terrenys a la zona, ho tenim clar. Actualment aquesta tramitació està aturada per la modificació de PDUSC en curs...
En definitiva, tot un nou espectacle amb el qual intentaran vèncer, amb cavalls de Troia, el malefici urbanistics que arrosseguen el terrenys del nostre litoral.
Ricard Caba

Jaume Gubianas, Viladecans i les Oliveretes

Coneixeu algun representant de la pintura impressionista catalana de la segona meitat del segle XX? Algun artista de cavallet plantat enmig d’un paisatge, pintant al natural paisatges mediterranis, a l’estil de Amat o Vayreda?
La resposta és difícil, ja que la segona meitat del segle XX va venir dominada per un nou estil pictòric, encapçalat per Miró, Dalí, Subi-rachs, Tàpies, entre altres. Eren uns temps en què aquesta estil de pintar es va posar de moda… convenia un canvi en la pintura, paral·lel als nous moviments socials, a la ruptura amb la societat anterior als anys 60, que d’alguna forma justifiqués també els canvis socials, el trencament entre les generacions, que donés força al jovent rebel·lant-se contra la vida i la manera de pensar dels seus pares... Aquest nou estil pictòric va deixar passada de moda la pintura impressionista, i que aquesta fos fins i tot catalogada com "demodé", arcaica.
La pintura impressionista, doncs, va quedar reclosa en un segon terme, i així els pintors d’aquest estil. Un d’ells fou en Jaume Gubianas i Jovés (Manresa 1924-Viladecans 2001), amb el qual vaig tenir molta amistat durant els darrers 10 anys de la seva vida.
Professor de pintura a l’escola Maçana durant dècades, mai no va renunciar al que li agradava de veritat: agafar el cavallet, la tela i les pintures, i plantar-se enmig d’un paisatge per plasmar-lo. Tot i que va tenir empentes per fer-ho. En uns inicis va treballar i, fins i tot tenia certa amistat, amb en Miró, Subirachs, i els altres pintors d’aquest nou estil. "No siguis burro Gubianes, aquesta pintura dóna molts calers", li deien sovint aquests artistes. Ell sempre responia: "Jo vull pintar el que m’agrada, i el que jo vulgui, no com vosaltres que pinteu per calers, i el que us marca la societat". Segons m’explicava en Gubianes en moltes de les reunions sota els garrofers, les oliveres i figueres d’Oliveretes, moltes vegades aquests pintors li havien confessat que ells pintaven no per convicció, sinó per negoci, que preferien un quadre com els del Gubianes a una tela tacada amb colors sense sentit...
En Jaume Gubianes va estiuejar a Viladecans fins que es va jubilar, en què va venir a viure a Viladecans per una raó fonamental: tenia un espai atractiu i de fàcil accés per a seguir pintant: Oliveretes! Diàriament pujava, matí i tarda, a pintar els garrofers, les oliveres, les figueres, el paisatge en definitiva d’aquesta zona. On els nostres representants del govern municipal hi veuen degradació, i projectes insostenibles d’ecobarris, ell hi veia paisatges mediterranis preciosos. I els va plasmar.
La idea de la desaparició d’aquest espai el posava dels nervis, com tota la política urbanística municipal de Viladecans. Si hagués estat viu, de ben segur seria un membre ben actiu de la Plataforma Salvem Oliveretes..... En el fons, el naixement de la Plataforma és en gran mesura fruit de les seves idees.
La crítica artística va elogiar la pintura de Gubianes des de ben jove, i fins i tot en més d’una ocasió, se l’ha qualificat com el representant més important de la pintura impressionista de la segona meitat del segle XX. Però com que val més una imatge que mil paraules, us animem que visiteu el web on es recullen una mostra dels seus quadres, on una bona part són de Viladecans: http://www.gubianas.cat/ . Aprofiteu per redescobrir Oliveretes en quadres. Encara estem a temps de poder comprovar in situ aquests paisatges... paisatges que els nostres governants qualifiquen de degradats i bruts...
Jordi Mazon Bueso

Avui projecció de "la sal de la mort"

Al costat dels rius contaminats del Bages, l’aigua del mar es dolça. Una petita plataforma lluita contra l’abocament descontrolat de residus miners davant la passivitat del govern. Mentrestant Catalunya beu aigua d’ampolla.
El documental, realitzat per Núria Sala i Dani Sala d'E2S Produccions, segueix sobre el terreny la feina de Montsalat i n'entrevista alguns dels integrants. El resultat presenta l'afectació ambiental que causen els residus de la mineria de potassa del Bages, amb un èmfasi especial en els perjudicis a la qualitat de l'aigua.
Roger Lloret, que va participar en el rodatge del documental i en l’assessorament tècnic, ens va introduir en aquesta problemàtica i va comentar, mentre vèiem les escenes, l’aclaparador
impacte paisatgístic de la muntanya de sal i els danys que tot aquest runam abandonat provoca en la salinització de tota la conca fluvial del riu Llobregat.
Organitza: PSUC-VIU
Col·labora: Plataforma Salvem Oliveretes