Ja hem creat la ciberacció per recollir signatures. La trobareu a Actuable.
Sisplau, fem la màxima difussió possible!!! Gràcies!!!
Reportatge a TV·3
http://www.tv3.cat/videos/3964330/Mas-ofereix-Viladecans-per-a-lEurovegas
22 de febrer 2012
Ciberacció per recollir signatures: Abans Barça Parc ara Eurovegas a Viladecans
No al Eurovegas al Delta del Llobregat, ni aquí ni enlloc
Tot i a l'especulació d'on han ofert instalar el Eurovegas (El Prat, Gavà, Abrera, Moncada i Reixac). A Viladecans hi han encara 260 Ha.(justament el que ocuparia el projecte) amb qualificació urbanística d'equipaments metropolitants, encara per desenvolupar. Situats per sobre i per sota de l'autovia de Castelldefels, C-31.
Salvem Oliveretes i totes les entitats agrupades a SOS Delta del Llobregat, encapcelades per El grup ecologista Les Agulles–Ecologistes en Acció del Baix Llobregat, mostra la seva gran preocupació per l’interès de la Generalitat en aquest projecte del multimilionari nord-americà Sheldon Adelson, que en cas de fer-se realitat significaria no només aixecar una “nova ciutat” a la comarca sinó crear una illa fora de la llei.
El rebuig ecologista a aquesta idea, que recolza el govern d’Artur Mas, es basa en 4 raons:
Econòmiques
Les administracions (central i autonòmica) han picat a l’ham dels hipotètics llocs de treball que es crearien, i semblen disposades a acceptar el “tot s’hi val” per aconseguir la inversió. En comptes d’un model d’economia productiva, basat en la innovació, la qualitat de l’ocupació i l’equilibri ambiental, Eurovegas significa explotació de les persones, foment de negocis especulatius i diner negre i especulació urbanística. És a dir, la mateixa fòrmula que ens ha portat a la crisi actual, al desmantellament del teixit productiu del país i a l’accelerada erosió de l’Estat del Benestar. Una illa de vici, especulació blanqueig de diners i prostitució, on vindria el diner negre d’uns quants magnats sense escrúpols per “rentar-lo” en un negoci tan tèrbol com aquest.
Algú pot pensar que realment és aquest el model d’economia que volem per al nostre país?
A més, l’Estat Espanyol hauria d’avalar un préstec de 25.000 milions d’Euros que es demanaria al Banc Europeu d’Inversions, amb el risc que això representa per a l’economia nacional.
Legals
La Generalitat i l’Estat haurien de modificar fins a 30 lleis per a permetre el projecte especulatiu d’Eurovegas. Es crearia un “país sense llei”, on no existirien els drets laborals, les obligacions fiscals o les condicions sanitàries de la resta de l’Estat. Una mena de “maquila”, zona franca sense llei com les que hi ha a l’Amèrica Central i del sud. Estem per acabar amb els paradisos fiscals, no per a crear-ne de nous!!
A més, significaria saltar-se totalment la planificació urbanística i territorial, imposar al municipi escollit un projecte totalment inacceptable i vulnerant l’autonomia municipal.
Ambientals
El Baix Llobregat és una de les comarques catalanes més densament poblades i urbanitzades de Catalunya i d’Europa. El Delta del Llobregat ha patit una terrible transformació en el darrer segle que l’ha aportat a que, avui, prop del 50% de la seva superfície sigui ja artificial, el que vol dir que s’han perdut les seves funcions ambientals i agrícoles que són tant estratègiques per a l’àrea metropolitana.
Urbanitzar unes altres 200 o 400 ha (sigui per aquest o per un altre projecte) és inassumible des d’un punt de vista ambiental, i passa la “ratlla vermella” de l’equilibri territorial. “Les ciutats no poden seguir creixent com un càncer, sense límit”, han dit els ecologistes, perquè el territori és un recurs limitat. I necessitem els espais lliures per a les funcions productives (alimentació), ambientals (fauna, flora, ecosistemes), paisatgístiques, d’educació i de lleure.
Les agressions no serien únicament per la urbanització directa de les 200 ha. També hi hauria unes altres 150 ha que es convertirien en 3 camps de golf (veritables deserts de diversitat biològica), i caldria construir noves infraestructures o ampliar les actuals.
Socials
Els pressumptes beneficis en llocs de treball tindrien un elevadissim cost social. Es pretén deixar sense efecte la Llei d’estrangeria perquè Seldon pugui portar treballadors d’altres països, amb menys drets laborals dels que tenim aquí, el personal contractat ho seria en condicions de precarietat total ja que no estaria emparat per la legislació laboral. L’empresari exigeix no haver de tributar a la Seguretat Social. I no es pot obviar que quest tipus de negoci porta associat un auge de la prostitució I la instal·lació de màfies de tot tipus.
Celebrem que alguns alcaldes dels terrenys oferts per la Generalitat hagin mostrat dubtes (Gavà) o el seu rebuig total al projecte (El Prat), i els encoratja a mantenir una postura de fermesa per evitar que es distorsioni un model urbà relativament equilibrat. En els propers dies, Ecologistes en Acció remetrà una carta als Alcaldes del Delta del Llobregat demanant-los un pronunciament clar contra el projecte.
Prou xantatge amb els llocs de treball. Eurovegas, ni aquí ni enlloc!!
Les dades esfereïdores del projecte:
|
Econòmiques
Les administracions (central i autonòmica) han picat a l’ham dels hipotètics llocs de treball que es crearien, i semblen disposades a acceptar el “tot s’hi val” per aconseguir la inversió. En comptes d’un model d’economia productiva, basat en la innovació, la qualitat de l’ocupació i l’equilibri ambiental, Eurovegas significa explotació de les persones, foment de negocis especulatius i diner negre i especulació urbanística. És a dir, la mateixa fòrmula que ens ha portat a la crisi actual, al desmantellament del teixit productiu del país i a l’accelerada erosió de l’Estat del Benestar. Una illa de vici, especulació blanqueig de diners i prostitució, on vindria el diner negre d’uns quants magnats sense escrúpols per “rentar-lo” en un negoci tan tèrbol com aquest.
Algú pot pensar que realment és aquest el model d’economia que volem per al nostre país?
A més, l’Estat Espanyol hauria d’avalar un préstec de 25.000 milions d’Euros que es demanaria al Banc Europeu d’Inversions, amb el risc que això representa per a l’economia nacional.
Legals
La Generalitat i l’Estat haurien de modificar fins a 30 lleis per a permetre el projecte especulatiu d’Eurovegas. Es crearia un “país sense llei”, on no existirien els drets laborals, les obligacions fiscals o les condicions sanitàries de la resta de l’Estat. Una mena de “maquila”, zona franca sense llei com les que hi ha a l’Amèrica Central i del sud. Estem per acabar amb els paradisos fiscals, no per a crear-ne de nous!!
A més, significaria saltar-se totalment la planificació urbanística i territorial, imposar al municipi escollit un projecte totalment inacceptable i vulnerant l’autonomia municipal.
Ambientals
El Baix Llobregat és una de les comarques catalanes més densament poblades i urbanitzades de Catalunya i d’Europa. El Delta del Llobregat ha patit una terrible transformació en el darrer segle que l’ha aportat a que, avui, prop del 50% de la seva superfície sigui ja artificial, el que vol dir que s’han perdut les seves funcions ambientals i agrícoles que són tant estratègiques per a l’àrea metropolitana.
Urbanitzar unes altres 200 o 400 ha (sigui per aquest o per un altre projecte) és inassumible des d’un punt de vista ambiental, i passa la “ratlla vermella” de l’equilibri territorial. “Les ciutats no poden seguir creixent com un càncer, sense límit”, han dit els ecologistes, perquè el territori és un recurs limitat. I necessitem els espais lliures per a les funcions productives (alimentació), ambientals (fauna, flora, ecosistemes), paisatgístiques, d’educació i de lleure.
Les agressions no serien únicament per la urbanització directa de les 200 ha. També hi hauria unes altres 150 ha que es convertirien en 3 camps de golf (veritables deserts de diversitat biològica), i caldria construir noves infraestructures o ampliar les actuals.
Socials
Els pressumptes beneficis en llocs de treball tindrien un elevadissim cost social. Es pretén deixar sense efecte la Llei d’estrangeria perquè Seldon pugui portar treballadors d’altres països, amb menys drets laborals dels que tenim aquí, el personal contractat ho seria en condicions de precarietat total ja que no estaria emparat per la legislació laboral. L’empresari exigeix no haver de tributar a la Seguretat Social. I no es pot obviar que quest tipus de negoci porta associat un auge de la prostitució I la instal·lació de màfies de tot tipus.
Celebrem que alguns alcaldes dels terrenys oferts per la Generalitat hagin mostrat dubtes (Gavà) o el seu rebuig total al projecte (El Prat), i els encoratja a mantenir una postura de fermesa per evitar que es distorsioni un model urbà relativament equilibrat. En els propers dies, Ecologistes en Acció remetrà una carta als Alcaldes del Delta del Llobregat demanant-los un pronunciament clar contra el projecte.
Prou xantatge amb els llocs de treball. Eurovegas, ni aquí ni enlloc!!
02 de febrer 2012
Dia Mundial de les Zones Humides- 5 de Febrer
Dia Mundial de les Zones Humides- 5 de Febrer
Un oasi desconegut.
El Delta del Llobregat representa un espai natural reconegut a nivell internacional. Aquesta zona humida formada per vegetació de ribera, llacunes, pinedes, platges, zones de suport i que inclou la zona agrícola del “Parc Agrari”, acull espècies d’animals i vegetals que es troben amenaçades i en perill d’extinció; a més representa una zona de descans i alimentació indispensable per a les aus que migren del nord d’Europa cap a l’Àfrica i viceversa. Més de 360 espècies diferents d’aus i 22 espècies d’orquídies s’han catalogat dins aquesta zona humida! Degut a la seva diversitat rep la categoria de GIBA (Àrea Global Important per a les Aus) i és la tercera zona humida més important de Catalunya després del Delta de l’Ebre i Els Aiguamolls de l`Empordà.
El Delta del Llobregat és un autèntic pulmó verd per a Barcelona i ofereix grans valors paisatgístics on gaudeixen famílies, ciclistes, turistes i fotògrafs. És zona d’estudi i investigació: tot un museu a l’aire lliure on s’explica a la població escolar de la metròpoli la importància de les zones humides i on es promou l’educació i el respecte a aquest entorn natural.
La importància ecològica d’aquests ecosistemes, els més amenaçats i els més productius del planeta, rau en la seva alta biodiversitat, el seu paper fonamental dins el cicle de l’aigua i la seva funció en la fixació de CO2 que frena el canvi climàtic.
Però la protecció dels espais naturals del Delta del Llobregat és del tot insuficient. És hora d’equiparar biodiversitat i protecció! Això és el que exigeix la plataforma SOS Delta formada per Depana, Grup Ecologista Les Agulles- Ecologistes en Acció de Gavà, Salvem Oliveretes, WWF- Barcelona, Salvem la zona AgrícoLHa, SEO/Birdlife-Barcelona, amb el suport de municipis adjacents de la zona, 50 escoles de la comarca del Baix Llobregat i diverses entitats civils. És necessari que l’administració integri el Delta del Llobregat a la xarxa internacional de zones humides RAMSAR a més de l’ampliació de les zones protegides ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus) de la Xarxa Natura 2000: així les 950 hectàrees actuals passarien a ser 3.500 hectàrees que protegirien la nova IBA (Zona Important per a les Aus).
Amb aquest motiu es celebra el 5 de febrer el Dia Internacional de les Zones Humides, on la Plataforma portarà a terme de 10 a 14h activitats infantils para nens i nenes a l’estand informatiu de la reserva de Cal Tet- Ca l`Arana.
Quan: Diumenge 5 de febrer de 10:00 h a 14:00 h.
On: Punt d’informació de Cal Tet-Ca l'Arana.
28 de desembre 2011
Viladecans recupera el projecte d'un camp de Golf al seu Litoral Publicat a "El Fart del Llobregat" el 28/12/2011
28/12/2011 Actualitzada a las 05:03h
(R.C.C. i agències) Tot i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a petició d’una denúncia ciutadana, va anul·lar al març del 2003, un acord de l’ajuntament de Viladecans pel qual s’adjudicava la construcció i explotació d’un camp de golf, situat al costat de la reserva natural del Remolar d’aquest municipi i la firma del contracte de concessió a la promotora Golf de Viladecans S.A.
L’ajuntament de Viladecans torna a plantejar la construcció d’un nou camp de golf de 18 forats, a la zona deltaica de Viladecans. La nova ubicació es situaria al llindar de la nova carretera “camí al mar” o camí de les filipines. Just on fa dos anys es va planificar el Barça Parc.
(R.C.C. i agències) Tot i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a petició d’una denúncia ciutadana, va anul·lar al març del 2003, un acord de l’ajuntament de Viladecans pel qual s’adjudicava la construcció i explotació d’un camp de golf, situat al costat de la reserva natural del Remolar d’aquest municipi i la firma del contracte de concessió a la promotora Golf de Viladecans S.A.
L’ajuntament de Viladecans torna a plantejar la construcció d’un nou camp de golf de 18 forats, a la zona deltaica de Viladecans. La nova ubicació es situaria al llindar de la nova carretera “camí al mar” o camí de les filipines. Just on fa dos anys es va planificar el Barça Parc.
El Barça Parc va ser un projecte conjunt de l’ajuntament de Viladecans i el Futbol Club Barcelona que entre altres coses volia construir uns equipaments esportius, un estadi de futbol, un pavelló multiús, un carrer comercial, un parc d'atraccions i fins i tot un Hotel, en el litoral de Viladecans.
Segons l’alcalde Carles Ruiz “la ciutat clama per tenir un equipament esportiu del nivell i prestigi d’un camp de golf per dinamitzar la zona deltaica, de fet el camp de golf ajudarà a importants empresaris a decidir-se per Viladecans i instal·lar-se en el Parc de negocis i acabar d'omplir Vilamarina, que falta li fa.”.
El parc de negocis i Vilamarina és l’excusa per integrar l’estació de tren a la ciutat, “si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya anirà a Mahoma” es comenta pel poble, l’espai vol acollir un espai industrial, una àrea d’oci, un centre de convencions i varis hotels. Segons fonts municipals,
la creació del Parc generarà uns 10.000 llocs de treball en aproximadament 500.000 m2. construïts.
La joia de la corona és l’edifici Bitàgora, pendent de construir, que lluirà en el centre del Parc de la Marina. El Parc de la Marina, una superfície verda de més de 130.000 m2 (tot un gran embornal del CO2 per ajudar a pal·liar el que genera la ciutat) esdevindrà el gran final del Parc lineal de la Riera de Sant Climent, amb més de 2 km de longitud. En contacte amb ambdós parcs, actualment ja en ús, hi tenim l’edifici Multiús “Cúbic” de 4.500 m2. del qual cal destacar la seva flexibilitat d’espais, ja que pot acollir tant la calçotada anual del PSC com qualsevol dels seus meetings.
Vilamarina ja és l’àrea comercial i lúdica que, amb uns 80.000 m2. edificats, acull una àmplia oferta d’espais per al comerç, la restauració i l’oci. És evident que Viladecans no podia viure sense un centre comercial, tot i l’oposició aquest complex per part del comerç local. Sembla que els bancs han anat venent la gran oferta residencial, de 320 habitatges de luxe en deu torres de 11 plantes, de la immobiliària Sacresa,en fallida tècnica, cosa que abaratint el preu ha fet possible que un ciutadà normal pugui optar a un pis fet per a milionaris.
Tot i així, fonts empresarials, comenten que la immobiliària Sacresa està una mica gelosa de la immobiliària La Colonial, que va treure grans rendiments urbanístics a Viladecans, amb la construcció de Campreciós, i el bon rotllo que té amb l’equip de govern, que fluctuen en la signatura de convenis urbanístics a la falda de muntanya de Sant Ramon. Fonts municipals afirmen que “La gelosia està totalment infundada, l’equip de govern socialista i ecologista de Viladecans no tenim cap mena de predilecció en temes urbanístics, pactem sempre amb qui més ens estima ”.
Aquest bon treball de l’equip de govern ha portat a Viladecans el primer i últim ecobarri "El Pla de Llevant", a punt de començar la seva construcció. Un singular projecte que vol construir un nou barri de 2377 habitatges sobre la zona agricola-forestal d’Oliveretes, segons fonts municipals “l’arribada 15.000 nous habitants a la ciutat, farà que puguem soterrar la ronda de cornisa, els carrers Eslida i Calaceit per sota de la Torre Roja, i posats a foradar, canalitzarem la línea L-12 del Metro per sota la ciutat. Integrant així la muntanya de Sant Ramon dins la ciutat”
Una muntanya de Sant Ramon que segons el portaveu de la plataforma salvem Oliveretes, el prestigiós meteoròleg Dr. Mazon “és inconcebible que una ciutat del món occidental, com Viladecans, tingui una muntanya tant baixa, si l’equip de govern cuidés la inclinació de la vesant viladecanenca facilitaria que els núvols generats per l’escalfor del mar mediterrani, al topar amb la muntanya, descarreguin sobre la ciutat facilitant la neteja de torrents, carrers i camins del terme municipal, sobretot durant les nits de la tardor”
Tot un “intrinculis”, que com si fossin peces d’un mateix trencaclosques, ha de quadrar per que no esdevingui tot un voluminós esvoranc, més gran del que últimament condicionen les nostres vides. Si no fos veritat, pensaríem que tot plegat és una innocentada...
Bones festes i bon any
Segons l’alcalde Carles Ruiz “la ciutat clama per tenir un equipament esportiu del nivell i prestigi d’un camp de golf per dinamitzar la zona deltaica, de fet el camp de golf ajudarà a importants empresaris a decidir-se per Viladecans i instal·lar-se en el Parc de negocis i acabar d'omplir Vilamarina, que falta li fa.”.
El parc de negocis i Vilamarina és l’excusa per integrar l’estació de tren a la ciutat, “si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya anirà a Mahoma” es comenta pel poble, l’espai vol acollir un espai industrial, una àrea d’oci, un centre de convencions i varis hotels. Segons fonts municipals,
la creació del Parc generarà uns 10.000 llocs de treball en aproximadament 500.000 m2. construïts.
La joia de la corona és l’edifici Bitàgora, pendent de construir, que lluirà en el centre del Parc de la Marina. El Parc de la Marina, una superfície verda de més de 130.000 m2 (tot un gran embornal del CO2 per ajudar a pal·liar el que genera la ciutat) esdevindrà el gran final del Parc lineal de la Riera de Sant Climent, amb més de 2 km de longitud. En contacte amb ambdós parcs, actualment ja en ús, hi tenim l’edifici Multiús “Cúbic” de 4.500 m2. del qual cal destacar la seva flexibilitat d’espais, ja que pot acollir tant la calçotada anual del PSC com qualsevol dels seus meetings.
Vilamarina ja és l’àrea comercial i lúdica que, amb uns 80.000 m2. edificats, acull una àmplia oferta d’espais per al comerç, la restauració i l’oci. És evident que Viladecans no podia viure sense un centre comercial, tot i l’oposició aquest complex per part del comerç local. Sembla que els bancs han anat venent la gran oferta residencial, de 320 habitatges de luxe en deu torres de 11 plantes, de la immobiliària Sacresa,en fallida tècnica, cosa que abaratint el preu ha fet possible que un ciutadà normal pugui optar a un pis fet per a milionaris.
Tot i així, fonts empresarials, comenten que la immobiliària Sacresa està una mica gelosa de la immobiliària La Colonial, que va treure grans rendiments urbanístics a Viladecans, amb la construcció de Campreciós, i el bon rotllo que té amb l’equip de govern, que fluctuen en la signatura de convenis urbanístics a la falda de muntanya de Sant Ramon. Fonts municipals afirmen que “La gelosia està totalment infundada, l’equip de govern socialista i ecologista de Viladecans no tenim cap mena de predilecció en temes urbanístics, pactem sempre amb qui més ens estima ”.
Aquest bon treball de l’equip de govern ha portat a Viladecans el primer i últim ecobarri "El Pla de Llevant", a punt de començar la seva construcció. Un singular projecte que vol construir un nou barri de 2377 habitatges sobre la zona agricola-forestal d’Oliveretes, segons fonts municipals “l’arribada 15.000 nous habitants a la ciutat, farà que puguem soterrar la ronda de cornisa, els carrers Eslida i Calaceit per sota de la Torre Roja, i posats a foradar, canalitzarem la línea L-12 del Metro per sota la ciutat. Integrant així la muntanya de Sant Ramon dins la ciutat”
Una muntanya de Sant Ramon que segons el portaveu de la plataforma salvem Oliveretes, el prestigiós meteoròleg Dr. Mazon “és inconcebible que una ciutat del món occidental, com Viladecans, tingui una muntanya tant baixa, si l’equip de govern cuidés la inclinació de la vesant viladecanenca facilitaria que els núvols generats per l’escalfor del mar mediterrani, al topar amb la muntanya, descarreguin sobre la ciutat facilitant la neteja de torrents, carrers i camins del terme municipal, sobretot durant les nits de la tardor”
Tot un “intrinculis”, que com si fossin peces d’un mateix trencaclosques, ha de quadrar per que no esdevingui tot un voluminós esvoranc, més gran del que últimament condicionen les nostres vides. Si no fos veritat, pensaríem que tot plegat és una innocentada...
Bones festes i bon any
04 de novembre 2011
La plataforma SOSDelta demana a la Generalitat de Catalunya que inicií la tramitació per l’ampliació de les zones ZEPA del Delta del Llobregat.
Les entitats civils que promouen la campanya per a l’ampliació dels espais protegits del Delta del Llobregat, han elaborat un document en base a criteris ornitològics, que està essent enviat al Departament d’Agricultura, exposant els arguments per l’inicií del procés d’ampliació.
Els eixos fonamentals de la petició són:
La necessitat d’aplicar els criteris dels apartats 1 i 2 de l’Article 4 de la Directiva d’Aus, per a que quedin protegides les zones més adequades per les espècies citades a l’Annex I de la mateixa Directiva, especialment: Cames llargues, Martinets menuts, Polles blaves, Terreroles vulgars i Chatracs menuts, etc...que actualment no es troben suficientment protegides.
La imperiosa necessitat d’ incloure dins d’aquestes zones, la nova colònia de gavina corsa, establerta a la illeta del Riu, fora de les zones ZEPA. Aquesta nova colònia constitueix, la única colònia catalana de cria fora del Delta de l’Ebre, essent la única a tota Europa establerta en un àmbit fluvial, d’aquesta espècie està catalogada com a vulnerable a nivell mundial.
SEOBirdLife Internacional ha reconegut la necessitat d’incorporar noves àrees per preservar la viabilitat d’aquestes espècies i ha elaborat una proposta d’ampliació, incorporant un total de 3500 ha a protegir, davant de les 950ha protegides actuals.
Els estats membres de la UE tenen la obligació d’aplicar les directives a tot el territori i donat que la Directiva d’Aus, es troba incorporada a la nostra legislació, demanem que, en aplicació de la Llei d’Espais Naturals, el Reial Decret 1997/1995 i la Llei 12/2006, es protegeixin les zones incloses dins la nova delimitació de la IBA Nº140 del Delta del Llobregat, elaborada per SEOBirdLife.
Cal advertir al Govern de la Generalitat que, segons la Sentencia del canal Segarra-Garrigues dels Tribunals Europeus en contra del Regne d’Espanya, sobre les zones que haurien d’estar protegides i manquen de protecció, no es pot executar en les mateixes, projectes que les puguin afectar, com seria el cas de nous projectes aeroportuaris, portuaris o d’accessos ferroviaris.
El dissabte 5 de novembre, ens trobarem entre 10-14h a l’entrada dels EENN de Cal Tet-Ca l’Arana, per informar sobre la nova delimitació dels espais a protegir del Delta, llurs valors i mesures a emprendre per aconseguir la seva inclusió a las zones ZEPA del Delta del Llobregat.
DEPANA, ECOLOGISTES EN ACCIÓ-Les Agulles, Salvem la zona agricola, SALVEM OLIVERETES, SEO/BirdLife, WWF i Llobregat SOStenible.
Mes informació:
19 d’octubre 2011
13 d’octubre 2011
Les zones protegides del Delta del Llobregat s'han quedat petites
La decisió de protegir certes zones del Delta del Llobregat no obeeix a interessos localistes sinó a l'obligat compliment d'una normativa comunitària basada en l'anomenada “Directiva d'Aus”, que és la que estableix els criteris d'inclusió d'àrees a protegir dins de les anomenades ZEPAs (Zones d'Especial Protecció per a les Aus).
Des dels anys 90, la Comissió Europea encarrega a SEO/BirdLife (Societat Espanyola d'Ornitologia) l'elaboració d'uns inventaris d'"àrees importants per a les aus” o IBA’s (acrònim anglès: Important Bird Areas) que, sota criteris científics, delimiten les zones que haguessin de ser protegides. La validesa d'aquest inventari ha estat ratificada per nombroses sentències contra diferents estats de la UE per part dels tribunals europeus.
En el cas del Delta del Llobregat, la delimitació data del 1992, establint un total de 2200 Ha. L'inventari va ser revisat a finals dels 90, mantenint-se la mateixa delimitació.Des del 1998, l'actual IBA del Delta del Llobregat ha sofert les greus conseqüències del “Pla d'infraestructures del Delta”. De les 2200 Ha catalogades inicialment, 600 han desaparegut sota el formigó del Port i l'Aeroport. De les 1600 Ha restants, gairebé un 60% (900 Ha) ja estàn protegides (Remolar-Filipines, Ricarda-ca l’Arana, La Murtra, Reguerons i Can Dimoni).
L'any passat es va iniciar un nou procés de revisió de les IBAs de tot l'Estat. Des de les entitats del territori es va proposar una adequació de l'IBA del Delta del Llobregat, havent-se aportat una ingent quantitat de documentació científica que avala l'establiment d'una nova delimitació, excloent els terrenys destruïts i incorporant els que actualment utilitzen les aus protegides i que es troben fora de l'anterior delimitació.
Amb la nova delimitació proposada, s'exclouen les zones que, almenys en els pròxims 100 anys, no seran recuperables. S'afegeixen nous paratges naturals que estan sent ocupats per un nombre important d'exemplars d'aus protegides, ja que no disposen de suficient espai vital dins de els terrenys ja protegits (veient-se obligades a dispersar-se i buscar nous territoris). com
sempre, la natura va per davant de les prediccions humanes i, tot i els cartells que
indiquen quines són les zones de nidificació, les aus, incultes, s'obstinen a ocupar territoris no
protegits. És el cas de l'Illa del Molí de ca l'Arana (en la nova desembocadura del Llobregat),
on l'any passat es van reproduir unes 140 parelles de gavina corsa i el 2011 l'han fet unes 380, convertint-se en una de les colònies més importants de la Mediterrània per a aquesta espècie, que fins fa molt poc estava en perill de extinció.
De manera que, la superfície de la nova IBA s'ha incrementat un 60%. Això representa que les 900 Ha protegides (reserves naturals i ZEPA) tan només cobreixen un 28% de les actuals 3.500 Ha de la nova IBA, posant de manifest la insuficiència dels espais protegits i la necessitat de
Per tant, des de la nostra entitat, creiem que s'ha d'iniciar un procés de revisió de la superfície
protegida del Delta del Llobregat, de manera que les delimitacions de la ZEPA es realitzin sota criteris científics i no sota el dels interessos especulatius de les diferents administracions.
Entitats signants (per ordre alfabetic):
DEPANA, ECOLOGISTES EN ACCIÓ-Les Agulles, Salvem la zona agricola, Salvem Oliveretes, SEO/BirdLife, SOS Delta y WWF.
Podeu veure la nova delimitació de la IBA Baix LLobregat a
http://www.depana.org/public/noticia/Se_presenta_en_sociedad_la_nueva_delimitaci%C3%B3n_de_la_IBA_N%C2%BA_140_del_Delta_del_Llobregat/
07 de juliol 2011
El “Ministerio” imposa el Passeig Marítim de Viladecans
Projectes com el Barça Parc, les 200 Ha. de sobre l'autovia, o el mateix passeig marítim, s'haurien de planificar alhora per pal·liar problemes d'impacte mediambientals i de mobilitat, que poden afectar a el ja tant degradat i agredit delta del Llobregat.
Que han fet doncs, devant aquesta negativa de la Generalitat? Han anat directament al “Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural i Marino, la Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar”. Ens que, amb bons contactes dels responsables de projectes al litoral de Viladecans, que han treballat per aquest ens en anterioritat, han conseguit forçat a la Generalitat a tramitar el passeig marítim.
Fer veure que, és l'estat espanyol qui fa el passeig marítim, a menys d'un any de les eleccions generals, saltant-se les necessitats reals del territori, és un greu error que acabarem patint els ciutadans i sobretot el nostre territori.
A més, el 29 de gener de 2009 el ple del ajuntament de Viladecans va aprovar: "Promoure un debat públic sobre el projecte constructiu del front marítim de Viladecans", cosa que no s’ha fet, per contra, el que si s’ha fet és que, el passat 19 de juny, van escenificar la festa de celebració del primer pas del passeig marítim, amb un projecte encara sobre la taula i incomplint el seu compromís perquè no hi ha hagut cap debat públic.
Fa anys que els pressupostos generals de l'estat destina 3 milions d'€ al passeig marítim de Viladecans, sense encara haver gastat ni un €, justament 3 milions d'€ és el cost de les obres que ara es proposen.
El projecte descriu un passeig marítim fet de formigó, d'uns 580 metres, que anirà des de l'aparcament de la Murtra fins la sortida a mar del camí de les Filipines, i es farà sobre les piscines del antic càmping de la Ballena Alegre, sembla que els cotxes no hi tindran accés, i s'acondicionarà el edifici del càmping per un us encara per definir. Finalment, unes passarel·les de fusta connectaran el passeig marítim amb la platja integrades en l'entorn dunar.
Segurament trigarem encara anys en veure fet el passeig marítim, però el projecte que sembla estar ja aprovat, com sempre, el podrien haver fet millor, amb la participació que el ple va pactar i tenint en compte les necessitats del territori, com veieu les coses continuen fent-se malament...
30 de maig 2011
Petició per a la incorporació del Delta del Llobregat a la Convenció internacional sobre zones humides d’importància internacional, RAMSAR, i del riu Llobregat a la Xarxa Europea Natura 2000.
Les zones humides són uns els ecosistemes més productius del món, ja que generan gran quantitat de biomassa. Aquest fet es tradueix en dos avantatges clars:
- La fixació de CO2, que ens ajuda a esmorteir el canvi climàtic.
- La presència de molta biodiversitat d’espècies animals i vegetals.
També és un dels ecosistemes més sensibles i perjudicats arreu del món ja que històricament ha patit múltiples impactes:
- Dessecació per fer camps de cultiu
- Contaminació aquàtica per d’adobs, pesticidas i abocaments indústrials,
- Sobreexplotació del freàtic
L’any 1971 es va subscriure a Ramsar (Iran) el Conveni internacional sobre zones humides d’importància internacional (ratificat per Espanya el 1982). Aquest Conveni estableix que la conservació de les maresmes i aiguamolls és una prioritat pels estats adherits.
A Catalunya només l’1% del territori són zones humides, i al Delta del Llobregat, la tercera zona humida més important de Catalunya, només ens queda el 2% dels aiguamolls originals. El Delta del Llobregat és l’únic aiguamoll de tota la península ibérica que no està inclòs al Conveni Ramsar malgrat el seus valors naturals reconeguts a nivel internacional (nidificació i/o hibernada de la gavina corsa, baldriga balear, bitó…; així com la presencia d’hàbitats prioritaris per l’UE con les pinedes de pi pinyoner sobre dunes, de plantes protegides per la UE com la trencadalla i d’un de les deu espècies de peixos més amenaçades d’extinció del món com és el fartet).
Per tant, tenint en compte:
- la situació crítica en la que es troba el conjunt del Delta del Llobregat, - el patrimoni ecològic plenament demostrat que atresora, - el seu paper com espai de benestar humà, divulgació i educació ambiental, així com de zona d’oci i turisme, pels escolars i ciutadans de la regió metropolitana,
les entitats ciudadanes proposen que:
1.- El Govern de Catalunya ha de continuar amb tots els tràmits necessaris per incloure el Delta del Llobregat a la Convenció Ramsar.
2.- Sol·licitar que la Generalitat de Catalunya aprovi un nou Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Delta del Llobregat que integri i protegeixi tots aquests espais i zones humides.
Entitats ciudadanes que donem suport a la petició:
Depana - Ecologistes en Acció - Salvem les Oliveretes - SEO-Birdlife - WWF-Grupo Barcelona - ANDA d'Abrera - ADEMAC de Castellbisbal - Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) - Centre Excursionista de Molins de Rei (CEM) - Centre d'Ecologia i projectes Alternatius- Ecologistes de Catalunya (CEPA-EdC) - Centre Mediambiental l'Arrel de Sant Joan Despí - DEMASAB de Sant Andreu de la Barca - Federació Ecologistes de Catalunya (EdC) . Martorell Viu - Associació Hàbitats-Projecte Rius - Prou sal - Plataforma Serres Garraf i l'Ordal - MULEI (Ateneu de Molins de Rei) - XNCA (Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua) - Els Amics del Camell - L'Espluga Viva
28 d’abril 2011
Mala notícia per Viladecans: El Parlament no demanarà la inclusió del Delta del Llobregat a la llista mundial de zones humides protegides
Barcelona (ACN).27 d'abril 2011- La comissió d'Agricultura del Parlament ha decidit aquesta tarda no demanar la inclusió del Delta del Llobregat al conveni internacional de protecció de zones humides, conegut com a "Ramsar". Aquests espais naturals seguiran sent les úniques zones humides catalanes fora d'aquesta llista internacional, que sí que inclou el Delta de l'Ebre, els Aiguamolls de l'Empordà i els estanys d'Aigüestortes. CiU i el PP s'han oposat i el PSC i ICV han votat a favor d'una proposta que presentada per ERC. La iniciativa, impulsada per l'entitat Depana, havia arribat a la cambra després de rebre el suport de l'organisme que gestiona les reserves i dels Ajuntaments de Gavà, Viladecans, el Prat de Llobregat i Sant Boi.
Els ecologistes han demanat la immediata inclusió del Delta dins les zones humides del conveni RAMSAR i una moratòria urbanística que paralitzi projectes com el de Can Trabal a L'Hospitalet, el Barça Parc a Viladecans, el Prat Sud i Prat Nord a El Prat de Llobregat i El Pla de Ponent a Gavà.El Conveni RAMSAR
Aquest tractat internacional signat a la ciutat Iraniana del mateix nom, estableix com a prioritat dels Estats signants la protecció d'aquests ecosistemes i a Catalunya ja hi ha quatre espais inclosos. De fet, les altres dues grans zones humides del principat, el delta de l'Ebre i els aiguamolls de l'Empordà, ja hi estan inclosos, així com l'estany de Banyoles i els estanys d'Aigüestortes i Sant Maurici. Els ecologistes manifesten que la legislació internacional obliga a que la inclusió i delimitació d’aquest espais es porti a terme en criteris científics, i denuncien que la no inclusió del delta al conveni RAMSAR obeeix a interesos econòmics i especulatius contraris al dret internacional.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)