04 de novembre 2011

La plataforma SOSDelta demana a la Generalitat de Catalunya que inicií la tramitació per l’ampliació de les zones ZEPA del Delta del Llobregat.


Les entitats civils que promouen la campanya per a lampliació dels espais protegits del Delta del Llobregat, han elaborat un document en base a criteris ornitològics, que està essent enviat al Departament dAgricultura, exposant els arguments per linicií del procés dampliació.
Els eixos fonamentals de la petició són:
La necessitat daplicar els criteris dels apartats 1 i 2 de lArticle 4 de la Directiva dAus, per a que quedin protegides les zones més adequades per les espècies citades a lAnnex I de la mateixa Directiva, especialment: Cames llargues, Martinets menuts, Polles blaves, Terreroles vulgars i Chatracs menuts, etc...que actualment no es troben suficientment protegides.
La imperiosa necessitat d incloure dins daquestes zones, la nova colònia de gavina corsa, establerta a la illeta del Riu, fora de les zones ZEPA. Aquesta nova colònia constitueix, la única colònia catalana de cria fora del Delta de lEbre, essent la única a tota Europa establerta en un àmbit fluvial, daquesta espècie està catalogada com a vulnerable a nivell mundial.
SEOBirdLife Internacional ha reconegut la necessitat dincorporar noves àrees per preservar la viabilitat daquestes espècies i ha elaborat una proposta dampliació, incorporant un total de 3500 ha a protegir, davant de les 950ha protegides actuals.
Els estats membres de la UE tenen la obligació daplicar les directives a tot el territori i donat que la Directiva dAus, es troba incorporada a la nostra legislació, demanem que, en aplicació de la Llei dEspais Naturals, el Reial Decret 1997/1995 i la Llei 12/2006, es protegeixin les zones incloses dins la nova delimitació de la IBA Nº140 del Delta del Llobregat, elaborada per SEOBirdLife.
Cal advertir al Govern de la Generalitat que, segons la Sentencia del canal Segarra-Garrigues dels Tribunals Europeus en contra del Regne dEspanya, sobre les zones que haurien destar protegides i manquen de protecció, no es pot executar en les mateixes, projectes que les puguin afectar, com seria el cas de nous projectes aeroportuaris, portuaris o daccessos ferroviaris.
El dissabte 5 de novembre, ens trobarem entre 10-14h a lentrada dels EENN de Cal Tet-Ca lArana, per informar sobre la nova delimitació dels espais a protegir del Delta, llurs valors i mesures a emprendre per aconseguir la seva inclusió a las zones ZEPA del Delta del Llobregat.

DEPANA, ECOLOGISTES EN ACCIÓ-Les Agulles, Salvem la zona agricola, SALVEM OLIVERETES, SEO/BirdLife, WWF i Llobregat SOStenible.

Mes informació:
 
Jose Garcia 657101385

13 d’octubre 2011

Les zones protegides del Delta del Llobregat s'han quedat petites

Estudis científics demostren que les aus del Delta del Llobregat necessiten nous espais per assegurar la seva conservació.

La decisió de protegir certes zones del Delta del Llobregat no obeeix a interessos localistes sinó a l'obligat compliment d'una normativa comunitària basada en l'anomenada “Directiva d'Aus”, que és la que estableix els criteris d'inclusió d'àrees a protegir dins de les anomenades ZEPAs (Zones d'Especial Protecció per a les Aus).

Des dels anys 90, la Comissió Europea encarrega a SEO/BirdLife (Societat Espanyola d'Ornitologia) l'elaboració d'uns inventaris d'"àrees importants per a les aus” o IBA’s (acrònim anglès: Important Bird Areas) que, sota criteris científics, delimiten les zones que haguessin de ser protegides. La validesa d'aquest inventari ha estat ratificada per nombroses sentències contra diferents estats de la UE per part dels tribunals europeus.


En el cas del Delta del Llobregat, la delimitació data del 1992, establint un total de 2200 Ha. L'inventari va ser revisat a finals dels 90, mantenint-se la mateixa delimitació.
Des del 1998, l'actual IBA del Delta del Llobregat ha sofert les greus conseqüències del “Pla d'infraestructures del Delta”. De les 2200 Ha catalogades inicialment, 600 han desaparegut sota el formigó del Port i l'Aeroport. De les 1600 Ha restants, gairebé un 60% (900 Ha) ja estàn protegides (Remolar-Filipines, Ricarda-ca l’Arana, La Murtra, Reguerons i Can Dimoni).

L'any passat es va iniciar un nou procés de revisió de les IBAs de tot l'Estat. Des de les entitats del territori es va proposar una adequació de l'IBA del Delta del Llobregat, havent-se aportat una ingent quantitat de documentació científica que avala l'establiment d'una nova delimitació, excloent els terrenys destruïts i incorporant els que actualment utilitzen les aus protegides i que es troben fora de l'anterior delimitació.

Amb la nova delimitació proposada, s'exclouen les zones que, almenys en els pròxims 100 anys, no seran recuperables. S'afegeixen nous paratges naturals que estan sent ocupats per un nombre important d'exemplars d'aus protegides, ja que no disposen de suficient espai vital dins de els terrenys ja protegits (veient-se obligades a dispersar-se i buscar nous territoris). com
sempre, la natura va per davant de les prediccions humanes i, tot i els cartells que
indiquen quines són les zones de nidificació, les aus, incultes, s'obstinen a ocupar territoris no
protegits. És el cas de l'Illa del Molí de ca l'Arana (en la nova desembocadura del Llobregat),
on l'any passat es van reproduir unes 140 parelles de gavina corsa i el 2011 l'han fet unes 380, convertint-se en una de les colònies més importants de la Mediterrània per a aquesta espècie, que fins fa molt poc estava en perill de extinció.


De manera que, la superfície de la nova IBA s'ha incrementat un 60%. Això representa que les 900 Ha protegides (reserves naturals i ZEPA) tan només cobreixen un 28% de les actuals 3.500 Ha de la nova IBA, posant de manifest la insuficiència dels espais protegits i la necessitat de
salvaguardar una part d'aquests terrenys incorporats a la nova IBA per poder complir amb  els objectius de conservació que exigeix ??la Unió Europea als estats membres.
Per tant, des de la nostra entitat, creiem que s'ha d'iniciar un procés de revisió de la superfície
protegida del Delta del Llobregat, de manera que les delimitacions de la ZEPA es realitzin sota criteris científics i no sota el dels interessos especulatius de les diferents administracions.

Entitats signants (per ordre alfabetic):
DEPANA, ECOLOGISTES EN ACCIÓ-Les Agulles, Salvem la zona agricola, Salvem Oliveretes, SEO/BirdLife, SOS Delta y WWF.

Podeu veure la nova delimitació de la IBA Baix LLobregat a 
http://www.depana.org/public/noticia/Se_presenta_en_sociedad_la_nueva_delimitaci%C3%B3n_de_la_IBA_N%C2%BA_140_del_Delta_del_Llobregat/
 

07 de juliol 2011

El “Ministerio” imposa el Passeig Marítim de Viladecans

Fruit d'una jugada mestre, l'ajuntament de Viladecans ha aconseguit que es tramiti el projecte urbanístic anomenat “Projecte Executiu del front marítim de Viladecans. Fase 2. Passeig Marítim, Tram I T.M. de Viladecans”.
Aquest mateix projecte havia estat presentat dos cops per l'ajuntament de Viladecans al organisme competent de la Generalitat, però, cap de les vegades, no ha estat aprovat per la Generalitat, perquè considerava que, abans d'aprovar-lo, s'havia d'aprovar el pla especial del Delta del Llobregat, puntualitzant que, no és coherent aprovar projectes parcials, sense tenir en compte l’impacta de la totalitat de projectes a la zona.
Projectes com el Barça Parc, les 200 Ha. de sobre l'autovia, o el mateix passeig marítim, s'haurien de planificar alhora per pal·liar problemes d'impacte mediambientals i de mobilitat, que poden afectar a el ja tant degradat i agredit delta del Llobregat.
Que han fet doncs, devant aquesta negativa de la Generalitat? Han anat directament al “Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural i Marino, la Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar”. Ens que, amb bons contactes dels responsables de projectes al litoral de Viladecans, que han treballat per aquest ens en anterioritat, han conseguit forçat a la Generalitat a tramitar el passeig marítim.
Fer veure que, és l'estat espanyol qui fa el passeig marítim, a menys d'un any de les eleccions generals, saltant-se les necessitats reals del territori, és un greu error que acabarem patint els ciutadans i sobretot el nostre territori.
A més, el 29 de gener de 2009 el ple del ajuntament de Viladecans va aprovar: "Promoure un debat públic sobre el projecte constructiu del front marítim de Viladecans", cosa que no s’ha fet, per contra, el que si s’ha fet és que, el passat 19 de juny, van escenificar la festa de celebració del primer pas del passeig marítim, amb un projecte encara sobre la taula i incomplint el seu compromís perquè no hi ha hagut cap debat públic.
Fa anys que els pressupostos generals de l'estat destina 3 milions d'€ al passeig marítim de Viladecans, sense encara haver gastat ni un €, justament 3 milions d'€ és el cost de les obres que ara es proposen.
El projecte descriu un passeig marítim fet de formigó, d'uns 580 metres, que anirà des de l'aparcament de la Murtra fins la sortida a mar del camí de les Filipines, i es farà sobre les piscines del antic càmping de la Ballena Alegre, sembla que els cotxes no hi tindran accés, i s'acondicionarà el edifici del càmping per un us encara per definir. Finalment, unes passarel·les de fusta connectaran el passeig marítim amb la platja integrades en l'entorn dunar.
Segurament trigarem encara anys en veure fet el passeig marítim, però el projecte que sembla estar ja aprovat, com sempre, el podrien haver fet millor, amb la participació que el ple va pactar i tenint en compte les necessitats del territori, com veieu les coses continuen fent-se malament...

30 de maig 2011

Petició per a la incorporació del Delta del Llobregat a la Convenció internacional sobre zones humides d’importància internacional, RAMSAR, i del riu Llobregat a la Xarxa Europea Natura 2000.


Les zones humides són uns els ecosistemes més productius del món, ja que generan gran quantitat de biomassa. Aquest fet es tradueix en dos avantatges clars:
  • La fixació de CO2, que ens ajuda a esmorteir el canvi climàtic.
  • La presència de molta biodiversitat d’espècies animals i vegetals.
També és un dels ecosistemes més sensibles i perjudicats arreu del món ja que històricament ha patit múltiples impactes:
  • Dessecació per fer camps de cultiu
  • Contaminació aquàtica per d’adobs, pesticidas i abocaments indústrials,
  • Sobreexplotació del freàtic
L’any 1971 es va subscriure a Ramsar (Iran) el Conveni internacional  sobre zones humides d’importància internacional (ratificat per Espanya el 1982). Aquest Conveni estableix que la conservació de les maresmes i aiguamolls és una prioritat pels estats adherits.
A Catalunya només l’1% del territori són zones humides, i al Delta del Llobregat, la tercera zona humida més important de Catalunya, només ens queda el 2% dels aiguamolls originals. El Delta del Llobregat és l’únic aiguamoll de tota la península ibérica que no està inclòs al Conveni Ramsar malgrat el seus valors naturals reconeguts a nivel internacional (nidificació i/o hibernada de la gavina corsa, baldriga balear, bitó…; així com la presencia d’hàbitats prioritaris per l’UE con les pinedes de pi pinyoner sobre dunes, de plantes protegides per la UE com la trencadalla i d’un de les deu espècies de peixos més amenaçades d’extinció del món com és el fartet).
Per tant, tenint en compte:
- la situació crítica en la que es troba el conjunt del Delta del Llobregat, - el patrimoni ecològic plenament demostrat que atresora, - el seu paper com espai de benestar humà, divulgació i educació ambiental, així com de zona d’oci i turisme, pels escolars i ciutadans de la regió metropolitana,
les entitats ciudadanes proposen que:
1.- El Govern de Catalunya ha de continuar amb tots els tràmits necessaris per incloure el Delta del Llobregat a la Convenció Ramsar.

2.- Sol·licitar que la Generalitat de Catalunya aprovi un nou Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Delta del Llobregat que integri i protegeixi tots aquests espais i zones humides.

Entitats ciudadanes que donem suport a la petició:
Depana - Ecologistes en Acció - Salvem les Oliveretes - SEO-Birdlife - WWF-Grupo Barcelona - ANDA d'Abrera - ADEMAC de Castellbisbal - Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) - Centre Excursionista de Molins de Rei (CEM) - Centre d'Ecologia i projectes Alternatius- Ecologistes de Catalunya (CEPA-EdC) - Centre Mediambiental l'Arrel de Sant Joan Despí - DEMASAB de Sant Andreu de la Barca - Federació Ecologistes de Catalunya (EdC) . Martorell Viu - Associació Hàbitats-Projecte Rius - Prou sal - Plataforma Serres Garraf i l'Ordal - MULEI (Ateneu de Molins de Rei) - XNCA (Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua) - Els Amics del Camell - L'Espluga Viva

28 d’abril 2011

Mala notícia per Viladecans: El Parlament no demanarà la inclusió del Delta del Llobregat a la llista mundial de zones humides protegides

Barcelona (ACN).27 d'abril 2011- La comissió d'Agricultura del Parlament ha decidit aquesta tarda no demanar la inclusió del Delta del Llobregat al conveni internacional de protecció de zones humides, conegut com a "Ramsar". Aquests espais naturals seguiran sent les úniques zones humides catalanes fora d'aquesta llista internacional, que sí que inclou el Delta de l'Ebre, els Aiguamolls de l'Empordà i els estanys d'Aigüestortes. CiU i el PP s'han oposat i el PSC i ICV han votat a favor d'una proposta que presentada per ERC. La iniciativa, impulsada per l'entitat Depana, havia arribat a la cambra després de rebre el suport de l'organisme que gestiona les reserves i dels Ajuntaments de Gavà, Viladecans, el Prat de Llobregat i Sant Boi.


Els ecologistes han demanat la immediata inclusió del Delta dins les zones humides del conveni RAMSAR i una moratòria urbanística que paralitzi projectes com el de Can Trabal a L'Hospitalet, el Barça Parc a Viladecans, el Prat Sud i Prat Nord a El Prat de Llobregat i El Pla de Ponent a Gavà.





El Conveni RAMSAR
Aquest tractat internacional signat a la ciutat Iraniana del mateix nom, estableix com a prioritat dels Estats signants la protecció d'aquests ecosistemes i a Catalunya ja hi ha quatre espais inclosos. De fet, les altres dues grans zones humides del principat, el delta de l'Ebre i els aiguamolls de l'Empordà, ja hi estan inclosos, així com l'estany de Banyoles i els estanys d'Aigüestortes i Sant Maurici. Els ecologistes manifesten que la legislació internacional obliga a que la inclusió i delimitació d’aquest espais es porti a terme en criteris científics, i denuncien que la no inclusió del delta al conveni RAMSAR obeeix a interesos econòmics i especulatius contraris al dret internacional.

07 de març 2011

5 anys de Pla de Llevant a Oliveretes

El dia 7 de març del 2006, en un ple municipal extraordinari, es va aprovar inicialment el pla urbanístic d'un nou barri de 2.344 habitatges a la zona agricola-forestal de les Oliveretes, proposat per l'equip de govern de l'ajuntament de Viladecans (PSC+ICV-EUiA).
En aquells moments semblava que si no s'aprovava el pla, s'acabaria el mon. Promeses com que es construirien la meitat dels pisos amb alguna forma de protecció oficial, per facilitar l'accés a l'habitatge als ciutadans de Viladecans. Igualment era imprescindible construir a Oliveretes per poder fer-hi el tercer CAP, Centre d'Atenció Primària, ja necessari amb la població actual, sense comptar els habitants del nou barri.
O les amenaces que si no es construïa a Oliveretes, el metro mai arribaria a Viladecans, o que era la única manera d'ampliar el parc de la Torre Roja, i protegir la muntanya de Sant Ramon...
Tot plegat feia que els arguments dels grups ecologistes i de defensa del territori fossin considerats com a utopies d'uns pocs que viuen en un mon irreal. Fins i tot, va fer que l'equip de govern, que encara segueix governant, anomenés el pla com a un “Ecobarri”, perquè preveien que compliria uns requisits per optar a unes subvencions europees, per garentir la sostenibilitat en noves construccions, que hores d'ara ja han caducat.
Cinc anys desprès, encara no s'ha posat ni una sola pedra del projecte, i l'iniciativa pública del pla urbanístic -INCASOL-, s'ha convertit en una iniciativa publico-privada, formada per una empresa de capital públic -VIMED- i dues de privades -Construciones Apolo i Ilermilk S.A.-. Aquestes empreses, hores d'ara, en mig d'una crisi financera i estructural, encara discuteixen com repartir-se un pastis urbanístic, perquè son incapaços d'aprovar el projecte de parcel·lació, amb fam d'obtenir màxims beneficis, i augmentant els pisos fins a 2.749, en un mercat carregat de pisos buits, nous a la venta i a mig construir. Un fet que, ens fa mes que discutible tornar a apostar pel creixement que ens ha portat a aquesta situació.
En definitiva, si els 63.000 habitants de Viladecans volem viure en el futur amb una qualitat acceptable, ens hauríem de preguntar si cal créixer en població, i arribar als 75.000 habitants el 2025, com han planificat els nostres governants. O el que ens cal és mantenir i millorar gradualment el que tenim, sense grans projectes de creixement, barris nous, Hotels, zones d'oci, etc.
Però que ens proposen? Doncs més del mateix, els nostres governants no només segueixen apostant per els mateixos projectes, sinó que encara s'atreveixen a proposar-ne mes per continuar destruint el territori – Can Torrens, Barça Parc, Parc del Delta- tot repetint els errors del passat...
Fem memòria:
http://www.youtube.com/watch?v=HYuPqL0kYVA&feature=fvsr
http://www.youtube.com/watch?v=JIdX4EIY2jQ

04 de març 2011

Llobregat SOSosteble: Any Llobregat

Llobregat SOStenible

Qui som i que volem?


Els col•lectius ecologistes, culturals i socials  riberencs del Llobregat, sempre hem reivindicat que cal aturar la degradació que està patint el nostre riu i per aquest motiu  hem format Llobregat SOStenible, volem treballar plegats pel reconeixement i la difusió de la importància social i ecològica del riu Llobregat i per demanar el compliment de la Directiva Marc de l'Aigua l'any 2015 sense dilacions ni retallades.

Llobregat SOStenible, és una colla d’entitats ecologistes i civíques, centre d’estudis, centres excursionistes, col•lectius i plataformes de defensa ambiental... totes entitats riberenques del Llobregat, restem oberts a la participació de tothom i tenim com a fita fonamental l'organització de l'Any del Llobregat, per implicar la ciutadania en la defensa dels valors naturals i patrimonials que podem trobar al llarg de tot el seu recorregut.

Volem un riu vertebrador natural del territori i font de riquesa econòmica i social.

Volem la recuperació del riu i la seva conca.

Volem la seva recuperació ambiental i paisatgística!!!

Rius amb aigua, rius amb vida

 Més info: http://www.anyllobregat.cat/

Calendari de Sortides i passejades divulgatives:

Riu Anoia: 13 de març

Riera de Vallvidrera: 10 d'abril

Riera de Corbera: 15 de maig

Runams Salins: 12 de juny

Delta del Llobregat: 18 de setembre

Planta potabilitzadora més torrent gran d'Abrera: Octubre

06 de febrer 2011

La Fiscalia investigarà Joan Laporta per la denúncia d'un soci del Barça pels terrenys de Viladecans

La Fiscalia investigarà Joan Laporta per la denúncia d'un soci del Barça pels terrenys de Viladecans

La condició de parlamentari de l'expresident del Barça fa que si la investigació prospera hagi de ser remesa a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
REDACCIÓ Barcelona  Diari ARA
Actualitzada el 04/02/2011 19:18

La Fiscalia ha obert una investigació a Joan Laporta per estudiar la denúncia d'un soci del Barça per les presumptes irregularitats comeses per l'expresident durant la seva gestió. Aquestes irregularitats denunciades són les que va desvetllar la famosa due dilligence encarregada per l'actual junta de Sandro Rosell. El cas més greu que pretén investigar la Fiscalia és la compra-venda dels terrenys de Viladecans, que la junta de Laporta va comprar a un preu molt superior al real perquè eren uns terrenys protegits mediambientalment.
La condició de parlamentari de l'expresident del Barça farà que si la investigació prospera hagi de ser remesa a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

28 de desembre 2010

Rioleón Safari es transllada a Viladecans

VILADECANS (BAIX LLOBREGAT), 28 Des. (EUROPA PRISS) Al 1972 va obrir a Albinyana (Baix Penedès), Rioleón Safari, un recinte ple de fauna africana on els visitants s'apropaven dins els seus mateixos vehicles, i que més tard es va convertir en un parc aquàtic, des d'aleshores ha anat perdent visitants. Ara, finalitzant l'any 2010, tenint en compte la situació econòmica del projecte, els seus responsables afirmen que: “ el seu futur passa per instal·lar-se en un nou emplaçament”.
L'Ajuntament de Viladecans, per mitjà del seu alcalde, Carles Ruiz, alhora diputat de Turisme de la Diputació de Barcelona, ha confirmat la intenció de Rio Leon Safari, d'instal·lar-se en uns terrenys propers al litoral d'aquesta ciutat del Baix Llobregat.
El municipi de Viladecans aquests últims anys ha planificat diferents projectes a desenvolupar en el seu litoral amb l'objectiu de donar el màxim rendiment al seu territori: primer com a parc aquàtic ara fa ja 20 anys, després la projecció d'un camp de golf fa 10 anys, i fa un any el Barça Parc un projecte ludico-esportiu que l'expresident del Barça Joan Laporta volia dedicar als socis blaugranes, però cap d'aquest projectes s'ha arribat a portar a terme.
Per últim, fa un mes, L'Ajuntament de Viladecans i el Zoo de Barcelona van signar un conveni de col·laboració per desenvolupar el Centre de Gestió de Fauna de la Pineda del Remolar. Aquest centre acollirà, a partir del 2011, alguns dels projectes de conservació i recuperació d'espècies que porta a terme el Zoo. Entre altres projectes de conservació, destaca el de la tortuga de rierol, animal autòcton del Delta del Llobregat. A més, el Zoo farà accions d'educació ambiental centrades en els valors naturals de l'àrea metropolitana de Barcelona.
A la Pineda del Remolar, molt a prop de la platja de Viladecans, l'Ajuntament crearà un centre de gestió de fauna que s'ubicarà a l'edifici de Can Casanovas i en dos complexos de piscines adjacents. Les instal·lacions estaran obertes a entitats que treballin en projectes de conservació d'espècies, investigació i educació ambiental com el Zoo de Barcelona, segons informen fonts municipals.
Aquest fet ha obert la porta a que Rioleon Safari, hagi vist en el litoral de Viladecans un entorn immillorable per re-ubicar les seves instal·lacions, aprofitant que justament en Sandro Rosell, actual president del Barça, informava la pasada setmana que estaven disposats a vendre per un valor molt inferior del que van comprar els terrenys que van adquirir al litoral de Viladecans, dins una operació amb molts enigmes especulatius.
Aquesta nova oportunitat de desenvolupar el litoral de Viladecans ha tornat a il·lusionar a l'alcalde de Viladecans i Diputat de Turisme, Carles Ruiz, que veu en aquest projecte la millor solució per trencar el malefici d'aquests terrenys, i ha assegurat que “ Rioleon safari permetrà als ciutadans de Viladecans gaudir de la natura sense baixar del cotxe i a més crearà un bon grapat de llocs de treball”.
Els grups ecologistes de la zona encara no han tingut accés a la documentació d'aquests projecte, però afirmen que esperen que el fet que hagi sorgit la noticia el dia de Sants Innocents, tot plegat sigui una innocentada.