DELTA DEL LLOBREGAT
FIGURES DE PROTECCIÓ: Reserva Natural, lloc d’importància comunitària i zona d’especial protecció per a les aus.
MUNICIPIS: Prat de Llobregat, Viladecans i Gavà.
VALORS NATURALS: aiguamoll on s’alternen els conreus i l’estuari. És el segon en extensió de Catalunya i en depèn una important població d’aus limícoles i anàtids.
AMENACES: infraestructures (assetjament a l’aiguamoll per l’aeroport del Prat, el port de Barcelona i els polígons industrials) i contaminació (elevadíssima contaminació per metalls pesants, PCB i compostos organoclorats), urbanisme (creixement desmesurat a Gavà i a Viladecans).
FIGURES DE PROTECCIÓ: Reserva Natural, lloc d’importància comunitària i zona d’especial protecció per a les aus.
MUNICIPIS: Prat de Llobregat, Viladecans i Gavà.
VALORS NATURALS: aiguamoll on s’alternen els conreus i l’estuari. És el segon en extensió de Catalunya i en depèn una important població d’aus limícoles i anàtids.
AMENACES: infraestructures (assetjament a l’aiguamoll per l’aeroport del Prat, el port de Barcelona i els polígons industrials) i contaminació (elevadíssima contaminació per metalls pesants, PCB i compostos organoclorats), urbanisme (creixement desmesurat a Gavà i a Viladecans).
_________________________________________________________
Aquests espais naturals es troben ofegats per tot el desenvolupament d’infraestructures que els envolten i que són focus importants de contaminació: l’aeroport del Prat, el port de Barcelona i els nombrosos polígons industrials presents. A tot això cal afegir-hi la contaminació de les aigües que alimenten els aiguamolls d’aquesta zona protegida. Els estanys de la Ricarda i del Remolar són ecosistemes dependents de les masses d’aigua subterrània contaminada per metalls pesants i compostos organoclorats.
El Delta del Llobregat és una massa d’aigua molt modificada, segons els criteris que estableix la Directiva marc d’aigües, amb pressions significatives i amb un
elevat risc d’incompliment d’aquesta normativa europea.
El riu Llobregat, i la seva desembocadura, es troben en un estat de degradació elevat. una de les raons és que hi aboquen llurs aigües residuals importants centres productius del sector químic (com Martorell) i de la metal·lúrgia (com Castellbisbal). Entre els abocaments més contaminants hi figuren els de la indústria química, molt agressius per al medi marí per la seva lenta degradació ambiental, la capacitat que tenen d’acumular-se en els teixits dels éssers vius i per la seva toxicitat. De fet, els nivells de substàncies tòxiques detectats en les aigües del Llobregat són molt elevats i en moltes ocasions han superat els límits establerts en diferents directives europees. Aquest és el cas de diversos metalls pesants –níquel i mercuri–, que són els que més sovint s’ha detectat que depassaven els valors límit. També se superen habitualment al Llobregat els nivells límit de compostos orgànics halogenats, en ocasions fins més de
vint vegades.
Aquests espais naturals es troben ofegats per tot el desenvolupament d’infraestructures que els envolten i que són focus importants de contaminació: l’aeroport del Prat, el port de Barcelona i els nombrosos polígons industrials presents. A tot això cal afegir-hi la contaminació de les aigües que alimenten els aiguamolls d’aquesta zona protegida. Els estanys de la Ricarda i del Remolar són ecosistemes dependents de les masses d’aigua subterrània contaminada per metalls pesants i compostos organoclorats.El Delta del Llobregat és una massa d’aigua molt modificada, segons els criteris que estableix la Directiva marc d’aigües, amb pressions significatives i amb un
elevat risc d’incompliment d’aquesta normativa europea.
El riu Llobregat, i la seva desembocadura, es troben en un estat de degradació elevat. una de les raons és que hi aboquen llurs aigües residuals importants centres productius del sector químic (com Martorell) i de la metal·lúrgia (com Castellbisbal). Entre els abocaments més contaminants hi figuren els de la indústria química, molt agressius per al medi marí per la seva lenta degradació ambiental, la capacitat que tenen d’acumular-se en els teixits dels éssers vius i per la seva toxicitat. De fet, els nivells de substàncies tòxiques detectats en les aigües del Llobregat són molt elevats i en moltes ocasions han superat els límits establerts en diferents directives europees. Aquest és el cas de diversos metalls pesants –níquel i mercuri–, que són els que més sovint s’ha detectat que depassaven els valors límit. També se superen habitualment al Llobregat els nivells límit de compostos orgànics halogenats, en ocasions fins més de
vint vegades.
En les anàlisis realitzades per l’Instituto Español de Oceanografía sobre els continguts de substàncies contaminants en musclos, es va detectar que la zona de Barcelona en contenia nivells molt elevats de bastants, fins al punt de detectar-hi els nivells més alts del Mediterrani pel que fa a bifenils policlorats (PCB) i DDT. En el cas dels PCB, les xifres eren gairebé set vegades més
elevades que el valor per sobre del qual hi ha efectes adversos rellevants sobre
els organismes marins.
elevades que el valor per sobre del qual hi ha efectes adversos rellevants sobre
els organismes marins.
Les pressions que pateix aquest espai protegit són immenses, malgrat el seu gran valor ambiental. I això és un fet que comparteix l’Agència Catalana de l’Aigua: “La desembocadura del Llobregat és un punt altament significatiu per les seves característiques úniques en relació als espais fluvials […], per l’extraordinària potencialitat del seu valor ecològic, per l’estat de degradació que ofereix i per les alteracions previstes de realitzar” (en referència a les ampliacions del port i de l’aeroport i al ja executat desviament del curs del Llobregat).
El municipi de Gavà, al nord de l’ENP, contempla un pla urbanístic que pretén acabar amb el poc espai verge del litoral. El Pla de desenvolupament urbanístic de Ponent, que limita amb Castelldefels, pretén crear tres barris amb més de 5.000 nous habitatges49 i amb una inversió de 216 milions d’euros. D’aquest total, 32 milions estan destinats a la compra de terrenys al Paratge Natural de Ponent, part del qual és un bosc que actua de connector ecològic entre el Parc Natural del Garraf, al delta del Llobregat, i el mar. En aquest espai hi ha els emblemàtics turons del Calamot i del Caçagats. Per accedir a la nova urbanització es va dissenyar una carretera de circumval·lació del casc urbà que no s’ajustava al planejament urbanístic i que va ser anul·lada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2003.
El municipi de Gavà, al nord de l’ENP, contempla un pla urbanístic que pretén acabar amb el poc espai verge del litoral. El Pla de desenvolupament urbanístic de Ponent, que limita amb Castelldefels, pretén crear tres barris amb més de 5.000 nous habitatges49 i amb una inversió de 216 milions d’euros. D’aquest total, 32 milions estan destinats a la compra de terrenys al Paratge Natural de Ponent, part del qual és un bosc que actua de connector ecològic entre el Parc Natural del Garraf, al delta del Llobregat, i el mar. En aquest espai hi ha els emblemàtics turons del Calamot i del Caçagats. Per accedir a la nova urbanització es va dissenyar una carretera de circumval·lació del casc urbà que no s’ajustava al planejament urbanístic i que va ser anul·lada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2003.
A la zona del llevant es projecta la urbanització Llevant-Mar amb la construcció de 237 habitatges i un hotel en els pròxims dos anys, en una zona molt propera a l’aeroport i que inclou la prolongació en 500 metres del passeig marítim.
Aquest espai ha sofert les recents obres del port Ginesta, situat entre Castelldefels i Sitges. L’actual marina ha estat ampliada cap al sud amb la creació de 404 nous amarradors, amb un pressupost de 11,2 milions d’euros.
D’aquesta manera, s’ha augmentat en un 50% la capacitat d’amarratge i, per tant, la pressió de les embarcacions a l’espai natural circumdant.
© GREENPEACE / GL Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada