"uns terrenys urbanísticament maleïts"

14 d’abril 2009

"uns terrenys urbanísticament maleïts"

El litoral de Viladecans són uns terrenys que arrosseguen una maledicció urbanística, plena de projectes frustrats.
Viatgem en el temps i ens remuntem als anys 30 del segle XX., quan, el 1933, el Gatcpac firma el seu projecte més popular, la Ciutat del Repòs i les Vacances, una ciutat de descans pels obrers, un projecte inclòs en el pla Macià (1933-1935), i aprovat per la Generalitat el febrer de 1937, un projecte que contemplava edificis de cèl·lules mínimes, càmpings, hotels, zona de banys, piscines, camps d’esport, fins i tot horts de lloguer, però que va ser truncat per la Guerra Civil.
El 1953, es recupera el projecte i dins el Pla comarcal d’aquell any, es qualifiquen els terrenys com a esportius i recreatius.
La Comissió d’Urbanisme, el 5 de desembre de 1963, dins el pla Perpinyà (1955-1966) cataloga aquest terrenys com a turístico-recreatius. Planificant la construcció de 13.964 habitatges, amb una població de 62.838 habitants (236 hab/ha.), i es passava d’ús públic a ús privat del territori.
Any 1966. Davant la possibilitat que Espanya organitzés els jocs olímpics de 1972, i Barcelona acollís les proves de natació, rem i nàutica, es va tornar a pensar en aquest indret com a equipaments: Aquest nou pla recollia conceptes del pla comarcal de l’any 1953.
Més tard, la monografia de costes del pla director de l’àrea metropolitana de Barcelona 1969, permetia grans equipaments litorals d’ús recreatiu, parc urbà i bosc.
Finalment, el Pla General Metropolità del 1976, vigent actualment, qualifica la franja costanera d’equipaments metropolitans i parc de reserva natural del Remolar.
Des de llavors s’han presentat diversos estudis i projectes a la zona:
El pla d’ordenació de l’àrea metropolitana de Barcelona considerà la zona com a prolongació del parc del Garraf i pel seu valor com a reserva biològica o com a zona recreativa en funció de la qualitat de platges i pinedes.
Una proposta redactada per la oficina dels jocs olímpics del 92 proposava els territoris de dins la reserva del Remolar per a les proves d’hípica, fent unes instal·lacions amb capacitat de 3.000 persones assegudes i 1.000 dretes.
El projecte més curiós fou el projecte d’un Parc Aquàtic, amb piscines, tobogans, rius ràpids, kamikazes, i un parc temàtic. Es va aprovar definitivament el 13 de maig de 1987, per la Corporació Metropolitana de Barcelona, un projecte de reajustament urbanístic que es volia fer amb l’excusa de salvaguardar la reserva natural del Remolar.
Segons el registre de planejament urbanístic de Catalunya, aquest Parc Aquàtic és l’últim planejament urbanístic aprovat definitivament a la zona. Tot i així n’hi va haver un altre.
El ple de l’ajuntament de Viladecans va aprovar a l’octubre de 1997 l’adjudicació per a la construcció i explotació d’un camp de golf, i la va concedir a l’empresa Golf de Viladecans S.A. Però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va estimar el recurs presentat per un grup de veïns de Viladecans, amb el recolzament de la Unió Europea, contra els acords municipals, i va anul·lar l’acord municipal i la firma del contracte de concessió.
Finalment, l’any 2000 s’aprova la Xarxa Natura 2000, i els terrenys del costat de la reserva natural del Remolar entren a formar part d’aquesta protecció mediambiental europea.
El segle XXI comença amb la compra dels terrenys per part del Barça, i entra en joc el seu projecte "La Ciutat del Soci". El malefici continua...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Al.legacions al Pla Parcial de Llevant

Plataforma Salvem Oliveretes salvemoliveretes@hotmail.com Viladecans, a 28 d’abril de 2006 Exposem que: El Ple Extraordinari de l’ajuntament de Viladecans, va aprovar el passat 7 de març, encomanar a la Comissió Territorial d’urbanisme de Barcelona la tramitació de la modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit de la via de cornisa entre Viladecans i Sant Boi de Llobregat, i va acordar l’aprovació inicial el Pla Parcial del Sector Llevant. Tot i la possible inoportunitat d`aprovar el pla parcial del Sector de Llevant, simultàniament, sense tenir realitzada la modificació del Pla general metropolità, coneixedors d’haver estat publicat al DOGC, i dins del reglamentari període d’audiència pública i, amb la finalitat de presentar les nostres valoracions respecte el projecte, exposem les següents al·legacions, perquè siguin perses en consideració i ens siguin contestades en cada un dels punts als quals fem referència. AL·LEGACIONS: 1a. Qüestionem la sostenibilitat i la necessitat d’urbanitzar el sector “Oliveretes torrent-fondo”. Segons el WORLDWATCH INSTITUTE (2006) actualment, al Estat Espanyol es construeixen a l’any tantes vivendes com a França, Alemanya i el Regne Unit, tots junts. Dins el context del Baix Llobregat, s’està encabint una pressió urbana i d’infraestructures totalment insostenible. A Viladecans, la densitat de població és de les més altes de l’àrea metropolitana. Cal equilibrar i repartir per tot Catalunya la població i les infraestructures, potenciant els transport públic i les infraestructures per tot el país. La pressió de les infraestructures, com l’ampliació de l’aeroport, acaba de definir una solidaritat metropolitana, en la qual Viladecans perd bona part del seu territori agrícola i forestal. El PGM del 1976, raó per la qual el sòl d’Oliveretes és urbanitzable, no contempla aspectes de sostenibilitat. Una de les darreres definicions d’aquest concepte es basa amb el creixement dels tres capitals: l’ambiental, el social-cultural, i l’econòmic. S’assoleix la sostenibilitat quan els tres capitals creixen amb el temps, o es mantenen constants, però no decreixen, i sobretot, un no creix a costa de l’altra. I precissament, urbanitzant Oliveretes decreix el capital ambiental a costa dels altres. Per tant, no és un projecte de sostenibilitat no preservar els valors ambientals de la zona, i construir-hi. Demanem que l’Ajuntament de Viladecans Sol·liciti a la direcció general de Medi Natural de la Generalitat la declaració de la zona d’Oliveretes d’utilitat pública, com ha fet recentment l’ajuntament de Sant Boi del Llobregat, i fer d’oliveretes un projecte agroambiental potent, adequant-lo per a ser un gran parc forestal integrat al de l´Espai Natural Agrícola i Forestal del Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç. I Un cop aconseguit, demanar a l’ajuntament i a la Diputació de Barcelona impulsar des de l’Àrea d’Espais Naturals la integració de la zona al projecte LIFE cofinanciat per la Unió Europea que consisteix en una proposta de planificació territorial sostenible de la regió metropolitana de Barcelona, per preservar així, facilitar la gestió de la zona i protegir les varietats tradicionals d’arbres fruiters com fa el Parc Agrari del Baix Llobregat dins el projecte LIFE-ANELLA VERDA, com son en aquesta zona els garrofers, figueres, oliveres, etc... i aprofitar el programa per fer difusió del projecte i divulgació dels resultats.L’aprovació d’aquest projecte LIFE representa el reconeixement i recolzament de la Unió Europea a la Diputació de Barcelona per la proposta de gestió i protecció de la zona agricoforestal de Oliveretes torrent-fondo. Demanem una pròrroga en l’aprovació del projecte fins que es defineixi un nou marc d’urbanització, un nou PGM que contempli aspectes de sostenibilitat. 2a. Qüestionem l’oportunitat i conveniència de la seva tramitació quan actualment encara no existeix el Pla d’habitatge de Viladecans que ha de permetre conèixer les necessitats reals de la ciutat en aquesta matèria. La Tramitació del Pla de Llevant s’ha dut a terme sense haver realitzat el Pla d’habitatge de Viladecans, que ha de permetre analitzar les necessitats de la ciutat. El nou barri generarà un gran augment de la població, amb la possibilitat de col·lapse dels ja col·lapsats serveis bàsics, com el CAP, hospital, mitjans de transport. El pla preveu incrementar en 8.000 persones la ciutat, sense l’estudi previ de les necessitats de Viladecans, sense un pla d’habitatge. Els serveis que allà es construeixin no estan compromesos, i són clarament insuficients per a donar servei a la població actual i a la del hipotètic nou barri. Cal potenciar el creixement natural de la ciutat, no fer grans plans parcials sense tenir en compte els centenars de vivendes buides existents a Viladecans. Recordem que no és gens sostenible construir habitatges nous, desaprofitant les ja existents, tal i com apunta l’esperit del projecte de la nova Llei del Dret a la Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Sol·licitem dades concretes i precises sobre quants m2 corresponen al aprofitament mig i, on estan situats? Demanem que primer es consolidin els serveis que ara mateix Viladecans necessita de forma urgent, abans d’incrementar en 8.000 persones la ciutat, i col·lapsant el ja saturats equipaments. Demanem la derogació o la suspensió del projecte fins que el Pla d’habitatge de Viladecans sigui una realitat. Demanem que es prenguin mesures, perquè els habitatges buits actualment existents a Viladecans siguin el recurs bàsic, per l’aprofitament dels joves i dels ciutadans de Viladecans, de manera que el poble tingui un creixement natural de població 3a. Aplicació del reglament de participació ciutadana. El pla de Llevant, al sector de les Oliveretes, no ha contat amb la participació activa de la població. Els ciutadans i ciutadanes de Viladecans s’han trobat aquest projecte elaborat, sense que aquests haguem pogut opinar quin és el futur que volem per aquesta zona. No s’ha aplicat el Reglament municipal de participació ciutadana, com a darrer gran projecte urbanístic de la ciutat, en una zona molt estimada per a un ampli sector de la població, on hi troba una zona d’esbarjo i de contacte amb la natura. Demanem que abans d’aprovar el pla es consulti a la ciutadania. Tal i com, en el capitol I. Article 1er. del reglament de participació ciutadana, diu “Tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a intervenir directament o mitjançant associacions ciutadanes en la gestió dels assumptes públics de competència municipal a traves dels mecanismes regulats en aquests reglament”, un instrument que permet vehicular i canalitzar les aportacions ciutadanes al projecte integral de la ciutat. Registrat en el BOP núm. 37, de 12-02-2003, es va publicar íntegrament el Reglament de Participació Ciutadana, aprovat definitivament pel Ple municipal de data 19-12-2002, i que va entrar en vigor el 13-03-2003; i en el BOP núm. 50, del 27-02-2003, es va publica la derogació parcial del Reglament Orgànic Municipal, com a conseqüència de l’entrada en vigor del Reglament de Participació Ciutadana. · Suggerim que es dugui a terme un procés participatiu tal i com s’està desenvolupant a Sant Boi en la tria entre 5 projectes urbanístics diferents a desenvolupar en el sector Fecsa-caserna militar. On es dona la possibilitat a la ciutadania a donar el seu parer. Suggerim que Viladecans ha de donar veu a la ciutadania, com al consell de Ciutat, Consells territorials i consells sectorials per que tothom hi participi. 4ta. Augment desmesurat de la densitat de població i el conseqüent desmillorament de la qualitat de vida. Tal i com es reconeix en el Punt II “Memòria de l’ordenació Urbanística” del pla parcial del sector de Llevant, Viladecans és una de les ciutats més densament poblades de Catalunya. L’any 2004 contava amb 60.033 habitants, amb una densitat de 2944 habitants per quilòmetre quadrat, doblant el promig metropolità situat en 1357 hab./km2. A més la situació es complica si valorem el que es recull al apartat 4.3.3. del Pla Estratègic per al litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona sobre Viladecans “Els pròxims 10 anys es preveu la construcció d’aproximadament 7.720 habitatges nous en les diverses operacions en marxa. A la franja tocant a Sant Boi, el nou barri o ecobarri de les Oliveretes i l’operació de Can Torrent, unida a la ja quasi acabada de Can Preciós, permetran tancar la façana nord-est de la ciutat i aportar més de 4.000 habitatges nous al parc residencial de Viladecans. El mateix farà a la part sud-oest, l’operació de Can Tries i els 900 habitatges previstos. La resta d’operacions es concentraran en la franja sud de la ciutat”. A tot això cal sumar-li els 400 habitatges a Vilamarina, les modificacions del Barri de Sales, on de les plantes baixes es construeixen fins a 3 pisos d’alçada, i fins a 6 a la perifèria d’aquest. Quin és el numero total d’habitatges que pot absorbir el Pla parcial de Llevant, Quin és el sostre màxim edificable d’habitatges que preveu aquest pla parcial? Dins aquests números màxims s’han d’incloure tots els habitatges: lliures, protegits, dotacionals, i d’altres tipus. Amb quin estudi es basa l’Ajuntament per decidir construir-hi les més de 2400 vivendes a Oliveretes? Sol·licitem la derogació de el pla parcial del Sector de Llevant perquè Viladecans no veiem sostenible i viable d’absorbir un increment de població tant gran. Desconeixem l’existència d’estudis sobre la sostenibilitat d’aquest increment de la població al municipi. Voldríem que ens informessin al respecte. 5a. El Parc de la Torre Roja Viladecans no pot perdre el Parc de la Torre Roja. El de la Torre Roja corre el perill de quedar petit si es construeix al voltant, com es pretén fer urbanitzant Oliveretes. A més, el parc de la Torre Roja no queda garantit com a parc, doncs el projecte deixa la possibilitat que la connexió entre el barri d’oliveretes i la zona urbana consolidada es faci pels carrers Calaceit i Eslida, un en un sentit i l’altre el un altre, trencant el passeig de la Torre Roja, Tal i com queda recollit en el punt 1.6 “Encaix territorial” i fent desaparèixer aquest parc. Igualment, no es recull la possibilitat de soterrar la via de cornisa per donar la continuïtat que es preveu cap a la muntanya de Montbaig, sinó que s’integra mitjançant uns falsos túnels per la via de transit motoritzat i passos inferiors per el transit peatonal i en bicicleta, a més, no està valorat econòmicament, i el que veritablement es soterra és el pas de vianants. Tal i com es recull en II.2. apartat 1) de la memòria d’ordenació del Pla parcial urbanístic del sector de Llevant. Demanem aturar el aturar el Pla parcial del sector de llevant per que no garanteix l’accés ciutadà a la zona forestal de Viladecans, en unes condicions segures i tranquil·les, com les que hi són en l’actualitat. 6a. Pèrdua de Patrimoni natural i forestal de la Ciutat “El Catàleg d’arbres d’interès local és una actuació de l’Ajuntament de Viladecans per tractar de salvar una part del nostre patrimoni natural, al peu de Sant Ramon, dins la llera d’un torrent, hi ha unes restes d’alzinar amb roures, amb uns exemplars centenaris. Aquests arbres han estat declarats d’interès local, i se n’han realitzat podes i tractaments sanitaris” extret de la pàgina web del Ajuntament de Viladecans www.aj-viladecans.es/vila/cat/MenuPpal/MediAmbientEspaiPublic/ZonaForestal No hem vist en el projecte que es parli de la preservació dels arbres d’interès Local i que es conservin com a patrimoni natural de la Ciutat. Cal, si no s’ha fet el inventari i catalogació de l’arbrat de la zona, i definir que es farà amb aquest. En cap moment es fa referència als més de 500 garrofers de la zona, ni als més de 90 alzines, 90 roures, 52 figueres, entre d’altres arbres. · Demanem una catalogació de l’arbrat de la zona afectada pel Pla Parcial del Sector Llevant i ser conservat com a patrimoni natural i forestal de la ciutat, i que el projecte es modifiqui i s’adapti a aquesta realitat, i no a l’inrevés. 7a. Pèrdua de patrimoni històric L’origen agrícola de Viladecans és la causa que a la zona de les Oliveretes hi hagi més de 500 garrofers, una cinquantena de centenaris, distribuïts la major part en dos conreus. Aquest garrofers, i sobretot els conreus, són un testimoni ambiental, social, i econòmic d’una passat no molt llunyà. Fins a la postguerra, els pagesos de Viladecans tenien conreus de garrofers a la zona d’Oliveretes, doncs les garrofes eren l’alimentació bàsica, sobretot al hivern quan hi faltava pastura, dels cavall i les mules, utilitzats com a mitjà de transport per a dur als mercats de Barcelona els productes del Delta. El projecte fa desaparèixer aquests dos conreus. El projecte tampoc té en compte la preservació i recuperació de les coves refugi de la guerra civil espanyola, situats al torrent fondo, testimonis d’un passat dramàtic, i que no s’ha d’oblidar. I per tant, enlloc de recuperar la memòria històrica i econòmica del municipi, es perd sota ciment. Demanem suspendre el projecte o modificar-lo, respectant aquests elements. Demanem que com mínim es rebaixi el sostre edificable, suprimint aquells blocs que fan desaparèixer aquest importantíssim patrimoni natural i històric. 8a. Torrenteres mediterrànies com a corredors biològics. Les tres torrenteres mediterrànies que defineixen la zona d’Oliveretes, són les tres darreres del municipi. Formades al llarg del temps, amb més de 400 anys segons els geòlegs, en elles hi trobem 92 roures, 95 alzines, aproximadament una quarta part de centenàries. A diferència de la zona plana entre torrents, on s’hi troben conreus de garrofers, cirerers, i figueres, a les torrenteres hi trobem vegetació característica de zones més humides, de més a d’interior del país. Demanem no modificar la forta pendent d’aquestes, per a què els eixuts i càlids estius mediterranis modifiquin les característiques de temperatura i humitat. En els plànols del projecte no queda gens clar que això es respecti, doncs es pretén eixamplar-les per a construir-hi passejos paral·lels, vials superiors, i edificis a pocs metres. Sol·licitem que es revoqui el Pla Parcial del Sector Llevant per preservar les torrenteres com a ecosistemes únics, i es potenciï el seu coneixement. 9a. Referent al Càlcul de precipitacions En projecte no hem vist l’estudi ni el càlcul del període de retorn per a precipitacions intenses a la zona. La urbanització en zones molt pròximes a les torrenteres, i l’ús d’aquestes com a zones d’esbarjo, hauria d’anar precedida d’un estudi hidrològic i de l’estimació del període de retorn de pluges torrencials, així com de la resposta hídrica d’aquests sistemes de drenatge. Sol·licitem aquest estudi i si no s’ha fet, demanem que es faci abans d’iniciar l’aprovació del projecte. 10a. La bòbila com a patrimoni industrial de Viladecans. La bòbila, al sector sud de la zona de les Oliveretes és un testimoni de l’arquitectura industrial de Viladecans i que el pla no hem vist que es contempli com a element a preservar i destinat a equipament. Tampoc hem vist el seu estudi i la viabilitat a preservar com testimoni del patrimoni industrial de Viladecans. Som conscients que la bòbila no és la Pedrera de Barcelona, però estem segurs que dins del contexte municipal seria òptim i interessant presservar-la, i ubicar-hi equipaments. Demanem que s’estudiï la possible catalogació com a patrimoni industrial de la ciutat, i l’espai que ocupa es destini a equipaments per a la ciutat, modificant el projecte. 11a. Límits de la Ciutat. Afirmem que Viladecans ja ha arribat al seu límit de creixement. La densitat de la població be que ho demostren i per tant, ens oposem a la Urbanització del sector Oliveretes Torrent-Fondo. Demanem, si el futur Pla d’habitatge de Viladecans, que encara no s’ha fet, exigeixi fer habitatge social, protegit, o dotacional i aprofitar la modificació del PGM. perquè es baixi la línea de cornisa fins a la alçada de la fabrica de petards i que s’urbanitzi la zona més propera a la C-245. Demanem que es modifiqui el tipus de sòl situats per sobre de la línea de cornisa, declarats actualment com a urbanitzables i urbanitzables no programats, i que passin a ser forestals, o zona verda, i garantir així la línea de cornisa com a marca del límit de la ciutat. 12ena. Qüestionem el projecte per estar dissenyat amb l’únic criteri de millorar el transport privat, i fomentar-lo. La urbanització del pla parcial de Llevant no clarifica ni garanteix la possible arribada del metro. El disseny del barri es fa sense comptar amb la parada del metro que el PGM dibuixa. El traçat urbà del nou barri està clarament traçat i dissenyat per a la circulació dels vehicles automòbils i no hem observat que es valori l’ús de la bicicleta. També proposem que es prevegin dues places d’aparcament obligatori per habitatge a dins de les edificacions. Sol·licitem anular l’aprovació del Pla Parcial del Sector Llevant, per prioritzar el transport privat. 13ena. Aspectes paisatgístics El projecte no contempla aspectes de paisatgisme, tenint un fort impacte visual i la pèrdua del medi forestal de la falda de la muntanya de Sant Ramon. Blocs de fins a 9 plantes s’ubicaran a la falda de Sant Ramon, amb un fort impacte visual. Alguns dels viaductes podran tenir també un fort impacte visuals. Sol·licitem que es revoqui el Pla Parcial del Sector Llevant, i s’aprovi abans normatives i ordenances municipals que garanteixin una visió de la falda de la muntanya de Sant Ramon des de qualsevol punt de la ciutat, inclós des del Parc de la Torre Roja. Com a exemple, l’ajuntament de Collbató, que per a evitar la pèrdua de la visió de la muntanya de Montserrat no permet edificar més de dues plantes. 14a. Contradicció en la tramitació. El vigent sector d’Oliveretes “torrent-fondo” te actualment 10.000 m2 més que el Pla parcial del sector de Llevant que ara s’ha aprovat inicialment. Amb la proposta que s’exposa al públic es manté la edificabilitat màxima d’un sector que ara és molt més petit pel fet que la carretera de cornisa es desplaça més al sud. Primer es tindria que aprovar inicialment, provisionalment i definitivament la modificació d’aquests 10.000 m2 de menys del sector urbanitzable que elaborarà el Comissió Territorial d’Urbanisme, i definir la nova edificabilitat màxima del nou sector urbanitzable. No pot ser i no senten que en una superfície més petita es mantingui la mateixa edificabilitat. · Demanem aturar la tramitació de la modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit de la via de cornisa entre Viladecans i Sant Boi de Llobregat, i igualment l’aprovació inicial el Pla Parcial del Sector Llevant, per tal que es realitzin els processos adequadament. Demanem que s’expliquin els motius de mantenir la edificabilitat en un pla parcial d’ambit més petit que el sector actualment vigent. 15a. Projecte inclòs en el Pla Estratègic No hem llegit en el document del Pla Estratègic de la Ciutat cap aspecte referent al sector de les Oliveretes, ni al pla de Llevant. Aquests Pla va tenir un cost elevat als ciutadans i les ciutadanes de Viladecans per a que no contemplés un projecte de les dimensions i implicacions com el d’Oliveretes, o de Llevant. Demanem que s’expliquin en quin punt del Pla Estratègic de la Ciutat es contempla el pla d’Oliveretes, o de Llevant, i si no és així, demanem que s’anul·li el projecte i es refaci el Pla Estratègic. CONCLUSIÓ: Viladecans, amb aquest projecte, perd una zona molt freqüentada pels ciutadans. És “la muntanya” de Viladecans, on la gent passeja, recull espàrrecs, fa footing, .... Tot a 5 minuts del centre del municipi, i sense la presència de blocs de pisos, ni carreteres, ni cotxes circulant-hi. Un luxe en ple cinturó industrial metropolità, un dels més industrials de l’estat. Viladecans no té cap altra espai verd tan característic com aquest, que li doni una personalitat diferent a la de municipis de l’entorn. Abans de deixar-lo perdre i convertir-lo en un barri més, amb pisos, carrers, vials, cotxes, consultem a la ciutadania, i decidim com volem que Viladecans creixi. Donat que tot procés d’urbanització és irreversible, per sostenibilitat, responsabilitat, i respecte al medi, i al municipi, fem un debat públic sobre el futur d’Oliveretes. Des de l’aprovació del P.G.M el 1976 han passat 30 anys. Perquè cal corre tant ara?. Viladecans ha de ser una ciutat que creixi per dinàmica interna, denunciem els centenars de vivendes buides existents a Viladecans, exigim que es prenguin mesures, perquè els habitatges buits siguin el recurs bàsic, per l’aprofitament dels joves de Viladecans, de manera que el poble tingui un creixement natural de població. Per tot això la Plataforma Salvem Oliveretes demana als ciutadans i ciutadanes de Viladecans i per extensió al l’Ajuntament de Viladecans que digui no al Pla de Llevant i Sol·liciti a la direcció general de Medi Natural de la Generalitat la declaració de la zona d’Oliveretes de utilitat pública, com ha fet recentment l’ajuntament de Sant Boi del Llobregat i fer d’oliveretes un projecte agroambiental potent. Adequant-lo per a ser un gran parc forestal integrat al de l’espai Natural Agrícola i Forestal del Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç. I Un cop aconseguit demanar a l’ajuntament i a la Diputació de Barcelona impulsar des de l’Àrea d’Espais Naturals la integració de la zona al projecte LIFE cofinanciat per la Unió Europea que consisteix en una proposta de planificació territorial sostenible de la regió metropolitana de Barcelona, per preservar així, facilitar la gestió de la zona i protegir les varietats tradicionals d’arbres fruiters com fa el Parc Agrari del Baix Llobregat dins el projecte LIFE-ANELLA VERDA, com son en aquesta zona els garrofers, figueres, oliveres, etc... i aprofitar el programa per fer difusió del projecte i divulgació dels resultats.L’aprovació d’aquest projecte LIFE representa el reconeixement i recolzament de la Unió Europea a la Diputació de Barcelona i a l’ajuntament de Viladecans per la proposta de gestió i protecció del sector Oliveretes Torrent-fondo.