25 de maig 2007

Jornada de reflexió

Posem-li un poema

Diguem-ho amb un poema, a veure si ho entenen

"CERCAREM CARGOLINS A LA PUNYALADA"
d'en Josep Ollé Sogas
Viladecans





Cercarem cargolins a la punyalada
fins que no hi resti cap vella teulada
fins que tallin d’arrel plataners frondosos
i no puguem llaurar amb els peus fulles daurades.

Cercarem cargolins a la Punyalada
fins que, caminant pel Torrentet,
els Tarongers de Cal Xic
no ens regalin ja el seu flaire.

Cercarem Cargolins a la Punyalada
fins que quan arribi l’estiu,
no puguem banyar-nos nus
al llac de Cal Tomacaire.

A la tardor, després de ploure,
calçarem les botes d’aigua
i caminarem contemplant camps negats
fruit d’aiguats i rieres desbocades.

Plorarem, quan veiem collites malmeses,
Afanys i hores d’esforç, malaguanyades.

Però també l’aigua ha portat nova saba:
per valls i corredores
baixaran els sediments de les muntanyes
i escamparan el seu tresor
per tot el pla, dins a la platja.
Molt aviat, hi haurà noves collites
per la terra assaonada
I pels vorals de la via
collirem bledes boscanes.

Ara, já fa un temps que la vida és capgirada,
i es parla d’un gran perill:
que els aiguamolls del nostre delta
esdevinguin aigua salada.

Ja gairebé no resten valls,
ni saba, ni sediments beneïts,
ni tampoc bledes boscanes.
tan sols hi ha blocs de pisos
al camp de Cal Tomacaire.
A la carretera
ja no hi ha plataners frondosos,
ni tarongers a Cal Xic
i gairebé no resten ja velles teulades.

Malgrat tot nosaltres,
tossuts com som,
després de ploure
cercarem cargolins a la Punyalada.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ostia, que bo. És bonissim.
Lamentablement, no crec que el Ruiz, Casados, Arocas,
Salmerons i Massanas, ho entenguin.

J.